LA MEDICINA A GRÈCIA: ENTRE MITES I VERITATS
Durant segles la medicina mantenia una forta relació amb la màgia i la religió. Es creia que les malalties eren un càstig, eren enviades pels déus i per poder curar-les s'havien d'utilitzar pocions, cremes curatories acompanyades de refranys i fórmules. Tan forta era la creença de les malalties divines que sovint tenien presència en mites i obres literàries. Un dels primers textos on es menciona la malaltia com a càstig diví és en el començament de la Ilíada d'Homer on el déu Apol·lo envia una pesta. També, el déu Asclepi era considerat el déu de la curació. Els malalts anaven al seu santuari perquè els aconsellés a través de somnis el que seria millor per el seu cos. Els metges també eren sacerdots i la seva feina no es limitava a alleujar el dolor del cos sinó també el de l'ànima reforçant així la relació que hi havia entre la medicina i les creences religioses.
És només arran d'un metge anomenat Hipòcrates que els altres metges de l'època deixen de banda els mites i comencen a buscar una explicació més racional i natural de les diferents malalties tenint en compte els símptomes de cada una d'elles perquè pogués haver-hi un tractament de cada malaltia més especificat i adequat. A partir del segle V a. C els coneixements de la medicina comencen a evolucionar a teories més racionals. La curació de les ferides que es feien a la guerra va contribuir a l'impuls de desenvolupar noves tècniques, medicaments i diagnosis en l'àmbit de la medicina.
El que comença a interessar entre els metges és el funcionament del cos humà, és a dir, no pas investigar el perquè de la malaltia sinó investigar que feia que el cos es mantingués sa.
Hipòcrates va ser un metge de l'antiga Grècia i se'l coneix com a pare de la medicina occidental. A part d'impulsar el mètode científic basat en l'observació i formulació d'hipòtesis en la medicina, també se li atribueix el Jurament Hipocràtic, un manifest que redacta l'ètica que han de seguir els metges i que encara el segueixen actualment.
Hipòcrates diu que per ser un bon metge has de tenir una bona salut o almenys aparentar-la i han de cuidar com van vestits igual que el seu comportament. Per Hipòcrates els metges han de ser l'excel·lència d'ètica i morals.
Una de les doctrines més importants d'Hipòcrates és la teoria dels humors. Segons aquesta teoria el cos humà es divideix en quatre substàncies bàsiques, anomenades humors.. Els desequilibris de les quantitats de cada substància son els que determinen la salut del cos. És a dir, Hipòcrates diu que les qualitats, els òrgans, l'edat, les estacions i els planetes determinen d'alguna manera la salut física i mental d'una persona, l'estat del pacient dependrà llavors de com interaccionin aquest humors (les substàncies) amb les circumstàncies del cos, ja sigui l'edat, l'estació de l'any, etc.
Aquestes quatre substàncies són:
- La bilis groga, la qual està relacionada amb el temperament colèric, la calor, la sequera i s'associa amb l'element del foc, l'estiu i la infantesa.
- La bilis negra, la qual està relacionada amb el temperament melancòlic, el fred i s'associa amb l'element de la terra, l'hivern i la vellesa.
- La flama, la qual està relacionada amb el temperament flegmàtic, la humitat i s'associa amb l'element de l'aigua, el cervell i la maduresa.
- La sang, la qual està relacionada amb el temperament de la sang, la calor, la humitat i s'associa amb l'element de l'aire, la primavera i l'adolescència.
Llavors, per la teoria antiga, la clau per tenir una bona salut és mantenir els quatre humors equilibrats. L'excés o dèficit d'alguna d'aquestes substàncies provoca que la persona es posi malalta.
Ara bé, tot i que les doctrines d'Hipòcrates s'allunyaven de la màgia i mitologia i s'acosten més a la veritat, actualment podem afirmar que la seva teoria no és del tot certa. Així que la podríem considerar un punt entremig entre veritat i mite.
El vídeo següent explica més detalladament la medicina a la Grècia antiga:
Comentaris