CÀNONS DE BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA
A l'antiga Grècia ser bonic es veia com al reflex d'una ment bella. Tenien, fins i tot, una frase per anomenar-ho: kalos kagathos, que significava ser atractiu físicament i, per tant, ser agradable de personalitat.
El cànon de bellesa en el món de la Grècia antiga es va formar sobretot a partir de l'escultura. La bellesa es relacionava amb càlculs matemàtics, proporcions, i cura per la simetria. S'entenia com a bell el cos que mostrava una proporció harmònica en totes les seves parts. Tant en les dones com els homes, el cos bell es basava en la simetria. L'escola Pitagòrica va formar una gran connexió entre la bellesa i les matemàtiques; va notar que els objectes que tenien simetria cridaven més l'atenció. Aquest concepte de bellesa relacionat amb les mesures i proporcions ordenades va ser mantingut per Plató i Aristòtil (també s'allargarà durant tot el període romà).
L'ideal de bellesa de les dones era de membres petits, de cos prim, però amb malucs amples i cuixes grans. Els pits petits i ben tornejats.
 |
| Afrodita de Cnidos, Praxíteles |
El cabell ondulat darrere el cap, ulls grans, nas afilat, i boca, galtes i mentó ovalats. Amb les conquestes d'Alexandre el Gran va arribar el maquillatge a l'antiga Grècia, que seria usat principalment per les cortesanes i les dones benestants. Aquestes s'acolorien la cara, es tenyien les celles, feien llargues les seves pestanyes i pintaven el contorn dels seus ulls. Les cortesanes gregues tenien preferència pels cabells rossos, que significaven una categoria social superior i atractiu sexual. Aconseguien el to aplicant-se una pomada a base de flors grogues, pol·len i sals de potassi.
 |
| Arxaia Ellhnida, anònim |
L'ideal de bellesa dels homes era atlètic. Eren alts, musculosos i cames llargues amb molt cabell. Ja que el cànon era la proporcionalitat harmònica, el cos humà, per ser perfecte, havia de mesurar set vegades el cap.
 |
| Dorífor, Policlet (teoria dels 7 caps) |
El front i els ulls havien de ser amplis, el nas i la mandíbula poderosos i boca petita, elements que els donaven un perfil perfecte.
 |
| Estatua de Antínoo, anònim |
Actualment, podem veure algunes restes d'aquests cànons de bellesa, com per exemple; l'atracció a la simetria, les dones primes, els nois forts, tota la composició de la cara... Per sort, ara més i més s'està donant menys importància al físic, però encara veiem seqüeles dels cànons de l'antiga Grècia, que venen d'encara més enllà i segueixen molts més anys, anar canviant en algunes parts i en altres seguint igual.
Amàlia García Pous
1r Batx
Comentaris