JOCS OLÍMPICS

Els Jocs Olímpics de l’antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’Olímpia entre diferents polis de l’Antiga Grècia. Van celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Era un esdeveniment principalment festiu on es reunien els ciutadans per veure com es realitzaven una sèrie de proves esportives que rendien homenatge a les diferents deïtats de l'època.

CONTEXT HISTÒRIC

Es van originar fa uns 3.000 anys. En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com una sèrie de ciutats-estat independents sovint en conflicte i en guerra entre ells. 

En aquest context, s’organitzaren quatre jocs que es celebraven Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs, era una manera de compartir entre ciutats aspectes semblants en la religió sense necessitat d'haver-hi  enfrontament ni guerres. Eren un jocs de gran prestigi i èxit i tothom intentava assistir en almenys una competició. Tenien una durada d'una setmana aproximadament. Els Jocs Olímpics representaven una treva de les hostilitats entre les diferents estats. Tenien lloc al santuari sagrat d’Olímpia, a l’estat d’Elis a la península del Peloponès, en honor del déu suprem de la mitologia grega, Zeus. Només podien participar homes sense haver estat acusats prèviament d'algun delicte. Les dones no podien ni competir ni anar d'espectadores.

Santuari d'Olímpia, establiment Jocs Olímpics

COMPETIDORS

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, homes, que havien de ser ciutadans grecs i sobretot que no foren esclavitzats, és a dir havien de ser homes lliures. Principalment, els participants s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques, curses de carro, entre d'altres que es van anar introduint al llarg dels anys com ara: salt de llargada, llançament de javelina i disc, lluita lliure... 

Els competidors s'entrenaven durant deu mesos per assistir als Jocs Olímpics i havien de passar una sèrie de proves de resistència, velocitat d'entre altres coses però demostrar que eren totalment vàlids per competir. Ser un competidor dels jocs era de gran prestigi i respecte, per tant tot atleta somiava en poder participar-hi. Els atletes competien nus recoberts d’oli. No hi havia equips, cadascú competia a títol individual encara que representant a la seva ciutat.

El discòbol, còpia de Miró.
Estàtua que representa el llançament de disc.

MODALITATS DE COMPETICIÓ

- Pancraci: era una competició de lluita a mort on es barrejava la boxa i la lluita.

– Lluita: molt semblant a la lluita grecoromana actual.

– Boxa: Aquest esport era semblant a l’actual però amb menys regles.

– Curses a peu: aquesta cursa es denominava “final de l’estadi” i consistia en donar una volta a un estadi de 192,27 metres. 

– Curses amb carros: Aquesta consistia en que els competidors pugessin al carro arrossegat per cavalls i fessin una volta a l'estadi.

– Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves. Començava amb el salt de llargada; els que superaven la marca mínima exigida passaven al llançament de javelina, que pesava 1,5 kg. Els quatre primers classificats del llançament de javelina feien una cursa a peu que consistia en donar una volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en un enfrontament de lluita.

– Música: també tenia un caràcter competitiu, tot i que se'n donava poca importància.

Finalment, els guanyadors del jocs rebien com a premi una corona (Cotinos) feta amb branques d’olivera. Posteriorment la corona d’olivera es va substituir per una de llorer. Els atletes guanyadors a l’antiga Grècia es convertien en herois fins al punt que aixecaven estàtues i composaven poemes en el seu honor. A més, estaven lliurats de pagar impostos i vivien la resta de la seva vida sense haver de treballar.

Actualment, la tradició dels Jocs Olímpics segueix vigent, no per la mateixa finalitat però si amb la mateixa escènica, tot i viure'ls de manera diferent, sempre va bé saber el seu origen.

Laia Bardolet

1r BAT