HÈSTIA, LA DEESSA DE LA LLAR

Hèstia és deessa grega de la llar, el foc, l'arquitectura i família i forma part dels dotze déus olímpics. Tot i així, és significament menys coneguda que la majoria d'aquests dotze déus, encara que va ser la primera filla de Cronos i Rea (per tant també la primera de ser cruspida per Cronos, però l'última de ser escopida: l'hi diuen la més gran i la més jove). La seva poca popularitat pot ser deguda al fet que va ser una deessa més aviat discreta i pacífica, i no va protagonitzar cap dels grans escàndols, drames ni conflictes de la mitologia, fent que no sigui pressent en cap de les grans obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. De fet, amb prou feines sortia de l'Olimp.

Hestia Giustiniani, Desconegut, 460 BCE

Es creu que la literatura grega clàssica, generalment no l'hi va prou fer justícia. La literatura és vaga en la descripció de la representació física de la deessa tot i que sempre es representa portant un vel. Hi ha qui creu que es deu al fet que els artistes no a devien trobar la seva personalitat interessant o inspiradora. Tot i així, se l'hi han fet lloances amb poemes de grans poetes com Ovidi, Apol·lodor i Hesíode.

Vesta, Sebastiano Ricci, 1723

Hèstia va ser una de les tres deesses verges, juntament amb Artemisa (la deessa de la caça) i Atena (la deessa de la intel·ligència), tot i que va ser un objectiu per tant Apol·lo com Posidó. Ella, però, no tenia cap intenció amb cap dels dos i va jurar davant del seu germà Zeus la virginitat eterna. Zeus, com a resposta, l'hi va donar el do de la puresa i de la guia espiritual.

Una canço sobre Hèstia

Queralt Marsal

1r Batx