ÈOL, EL DÉU DELS VENTS
Èol és el déu de l'aire i els vents: gràcies a Zeus, qui l'hi va atorgar aquest poder, pot controlar i pacificar els vents. És un déu secundari, és a dir, no forma part dels dotze déus olímpics. A part d'ell existeixen tres més Èols en la mitologia: el fill d'Helen, el fill de Posidó i el rei, fill d'Hípotes.
 |
| Éol, guardià dels vents, Ed Stevenhagen, 2005 |
Vivia amb els seus sis fills i sis filles en una illa, anomenada Eòlia, on podia moure's lliurament i controlava l'entrada i sortida de tots els vents.
Normalment els déus només els cridaven quan necessitaven ajuda, com quan, per exemple, Hera l'hi va demanar ajuda per poder impedir que Enees desembarqués a Troia.
 |
| Juno demanant a Èol que alliberi els vents, François Boucher, 1769 |
Com que Èol s'havia enfadat prèviament amb Posidó, ja que havia fet trampes mentre jugaven a cartes, va acceptar feliçment a ajudar-lo.
L'hi va regalar un bot que portava dins seu tots els vents perjudicials, ben tancats, i va deixar un vent favorable, que l'ajudaria a tornar a casa. L'hi va demanar que els utilitzés amb molta cura i seny.
 |
| Èol entrega els vents a Ulisses, Isaac Moillon, 1614-1673 |
Odisseu l'hi va donar les gràcies, i es va endur el regal cap al seu vaixell amb cura, tal havia demanat el déu. Quan es va adormir, però, uns mariners van robar-li el bot, pensant-se que estava ple d'or. Quan van obrir-lo, tot els vents perjudicials van ser alliberats, creant la tempesta més gran que s'havia presenciat des de llavors.
Presentació que explica els diferents vents d'Èol:
Comentaris