TATTOS A GRÈCIA I ROMA
Per començar moltes persones es pensen i creuen que els tattos i els pírcings són coses modernes, que es practiquen de fa relativament poc.
La veritat sobre això és que des de ja fa molt de temps es porta practicant l’art del tatuatge.
Ens podem remuntar al primer cos trobat tatuat que s’ha trobat. Ötzi, l’home de gel, la mòmia més antiga, ja portava molts tattos en la seva pell, des de tattos a al canell fins a l’esquena i les cames. Abans es creu que els tattos que portava Ötzi no eren tattos com els de ara, sinó que es creu que es feien per algun tipus de forma medicinal o de alguna forma de acupuntura.
Però no és això el que us vinc a explicar en aquesta entrada, sinó la història dels tattos a la antiga Grècia i com va ser traspassada als Romans.
En els començaments de la cultura grega els tatuatges era una mena de pràctica que diuen a terme els pobles “bàrbars” .
Els grecs van aprendre la tècnica del tatuatge ja que la van agafar de els perses, i gràcies als tatuatges podien marcar als esclaus i als lladres/fugitius, per d’aquesta manera poder identificar-lo en el cas de si intentaven escapar.
Molts dels autors clàssics de Grècia anomenaven i classificaven el tatuatge com un tipus de càstig. El gran pensador Plató, defensava i explicava que els culpables d'alguna cosa dolenta com robar, matar o fer alguna cosa d’aquest tipus, havia de ser tatuat i expulsat del poble o de la ciutat.
Més tard va arribar a Roma, al gran imperi romà. Els romans van agafar també la influencia dels grecs i van fer casi el mateix que els grecs. A diferencia dels grecs, els romans feien servir els tatuatges per marcar als desertors dels exercits romans. És a dir, els guerrers romans que eren mercenaris havien de ser marcats amb tatuatges per saber que havien traït l'exèrcit i que ja no podien entrar més.
A l’imperi romà es va perdre una mica l’essència del tatuatge fins al cert punt que durant un temps es va deixar de fer tatuatges ja que més endavant van veure al tatuatge com una cosa “mal feta” o com alguna cosa que no s’hauria de fer.
A part d’això, avui en dia es tenen màquines per fer tatuatges, o alguna cosa que faci molt més fàcil el procés de tatuar.
Abans per exemple a Grècia o a Roma el tatuatge es feia amb una agulla i fil. El fil era passat per color, després es passava l’agulla amb el fil per la pell de la persona tatuada, d’aquesta manera quedava a la pell petites marques de tinta. Abans a aquesta pràctica se l'anomenava "tatuatge".
Imatge d'una eina per tatuar descoberta fa 2.000 anys enrere
Guillem Vivet
4t ESO
Comentaris
Mai m‘havia imaginat que els tattos fóssin tant antics, i és curiós veure com les coses canvien amb el temps, i que abans fóssin una mena de càstig i ara la gent es faci tattos per estètica.
Però tinc una pregunta, d’aquesta pràctica sempre se’n ha enomenat tatto? O abans tenia un nom diferent i amb el temps se li h quedat tatto?
M'ha agradat el tema, em sembla curiós que abans tot aquest tema fos per càstigs i ara per estètica, plaer, capritx... Això em fa arribar la conclusió que creiem que moltes coses les hem inventat nosaltres en l'època més actual, però si mirem una mica més les arrels ens donem compte que hem après i adquirit grans coses dels romans i el grecs i l'únic que hem fet ha estat millorar-ne la tècnica. També afegeixo que moltes cultures tenen com a tradició fer-se algun tatuatge en concret i explicant diferents històries.