NARCÍS I ECO
Narcís era un jove de gran bellesa que enamorava a totes les noies. Quan aquest va néixer, un endeví que es deia Tirèsias va predir que si es mirava en un mirall, seria la seva perdició i moriria. Per aquesta raó la seva mare va evitar sempre els miralls i altres superfícies reflectants. Narcís va créixer sense ser conscient de la bellesa que posseïa.
Eco era una nimfa dels boscos alegre i xerraire. Amb les seves converses distreia a Hera, que era la dona de Zeus, perquè aquesta no s'adonés de que el seu marit se n'anava amb altres dones. Hera, va descobrir les aventures de Zeus i va culpar i castigar a Eco prohibint-li de parlar (només podia repetir les últimes paraules de les frases que escoltava). Eco, desolada, va abandonar el bosc i es va amagar en una cova al costat del riu.
Narcís passejava llargues estones. Un dia, va arribar fins a la cova on vivia Eco. La nimfa el va veure i es va enamorar per la seva gran bellesa, però com que no podia parlar, no va gosar acostar-s'hi. Narcís repetia la ruta cada dia i Eco el seguia des de la distància fins que un dia va fer un soroll i Narcís la va veure i li va preguntar:
- Què fas aquí? Per què em segueixes?
Com que Eco no podia parlar va dir:
- Aquí... segueixes...
Eco li va explicar com va poder que estava enamorada d'ell. Narcís es va riure d'ella. Diuen que estava tant trista que es va arribar a convertir en pedra.
De la seva mort va sorgir una flor, el Narcís, que creix a la vora del riu. Aquesta flor avui en dia simbolitza un nou començament i l'anunci d'una nova temporada.
Comentaris
Però una curiositat que podem afegir és que, Narcís era envejat per tots els homes, ja que totes les dones el desitjaven, pero ell no estava interessat en ningú, semblava insensible a l’amor, i arrel d’això, es va començar a illar de tots els que l’envoltaven, i un dia, passejant, va trobar un bosc solitari, el qual es va convertir en el seu amagatall, i aquest bosc era on vivia Eco, i per això estava passejant per allà el primer dia que Eco el va veure