LA MEDICINA A L'ANTIGA ROMA

Escrita per Anònim -

La majoria dels coneixements de la medicina que van adquirir els romans venen dels grecs. Sobretot els hi va ser una gran ajuda Hipòcrates, metge del segle V aC, ja que va deixar una gran informació de totes les malalties que va tractar en un escrit.

Així doncs, des de els principis de la República de Roma, es van fundar escoles de medicina a Roma, les quals portarien futurs metges i avenços en la medicina. Però, la seva creença religiosa, a vegades els feia relacionar per exemple malalties amb algun ritual religiós. 

Primer de tot, els primers metges van apostar per crear hospitals militars, els quals tractarien els ferits de guerra. També van crear el Valetudinarium, els famosos hospitals fixes que avui en dia tenim. A més van crear l'Ordinarius, que seria com un dirigent de la sanitat, per organitzar-la millor.

Hospital militar a l'antiga Roma

Els metges comptaven amb diferents instruments per tractar el pacient, el qual ja eren molt avançats, més del que ens pensem, aquests instruments no varien gaire dels que els metges actuals utilitzen. L'instrument principal i que més utilitzaven els metges, era el bisturí, que constava de tres parts: fulla tallant d'acer, l'entroncament i dos ranures per fixar la fulla. A més del bisturí, el metge utilitzava sondes, gúbies, agulles, etc. Per altra banda el medicus utilitzava ganxos separadors per les operacions d'amígdales, les quals ja es feien en l'època romana.

Diferents instruments mèdics

La majoria dels que estaven aprenent dels que tenien més experiència, anaven en els hospitals militars, però allà només miraven i aprenien dels més experts, sobretot de la cirurgia i anatomia per curar els ferits.

El metge tenia un perfil baix, és a dir, solia ser un esclau o llibert que anava de poble a poble en els mercats o feries per curar els seus habitants. 

Metge romà tractant un pacient


Però els romans tenien un problema, en les operacions no tenien anestèsia, per la qual raó les operacions eren extremadament doloroses.

A continuació us deixo un vídeo el qual explica la medicina a Roma d'una forma més ampliada.


Biel Font
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada, però tinc una pregunta, si els aprenents només miraven per aprendre com sabien quan estaven preparats per fer una cirurgia? No feien pràctiques?
14 d’abril del 2021, a les 10:41
Anònim ha dit…
Molt interessant, deixa'm afegir que, tot i que no utilitzaven anestesia, si utilitzaven plantes medicinals com la madragora, per tal de que l'operació no fes tan mal.
14 d’abril del 2021, a les 11:09
Neus Llovera ha dit…
Una entrada molt interessant! Com bé has dit, van crear els Valetudinarium (hospitals fixes com els que tenim avui en dia) però no està del tot clar so realment les seves funcions s'assemblaven als hospitals actuals, ja que la seva caracterització d'institució mèdica es basa principalment en l'instrumental mèdic trobat arqueològicament, més que escrits que els declaressin per aquesta finalitat.
16 d’octubre del 2021, a les 13:14
Laia Bardolet ha dit…
Molt bona entrada! M'interessaria saber si dins la medicina com entomaven els parts de les dones? Hi havia gran mortalitat durant els parts en dones i nadons?
8 de novembre del 2021, a les 11:41
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació