LA TITANOMÀQUIA I LA GIGANTOMÀQUIA

En la mitologia grega s'hi ha pogut veure diverses guerres i enfrontaments al llarg dels anys, però sense dubte la més destacable va ser la Titanomàquia: una guerra molt famosa que va acabar desancadenant la Gigantomàquia, una guerra no tan coneguda però de grans magnituds també. 

La primera gran guerra de la mitologia grega va ser entre déus i titans (d'aquí el nom de Titanomàquia). Els titans eren els déus de la segona generació, fills de Gea i Urà, qui anaven liderats pel tità més jove: Cronos. Durant un temps Urà i Gea van liderar el món, però al cap d'uns anys, tal i com deia una profecia, un dels fills de Urà (va resultar ser Cronos) va destronar al seu propi pare, no sense abans tallar-li els genitals (que llavors va llençar al mar i va donar origen al mite del naixement d'Afrodita). 

La castración de Urano de Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi

Després de que el titans guanyessin el poder, Rea i Cronos van establir-se com a governants del món i van enviar al tàrtar els fills de Urà que no eren titans (els cíclops i els hecatonquirs). Però això tot just era l'inici perquè va arribar a orelles de Cronos una nova profecia que el condemnava a tenir el mateix destí que el seu pare: ser destronat per un fill seu. En saber això Cronos va engolir a tots els seus fills: Hades, Demèter, Hestia, Hera i Posidó, per a que no li arrebatessin el poder. Però Rea, trista per veure morir als seus fills, va aconseguir ocultar a un d'ells: Zeus, qui va ser criat lluny de Cronos i entrenat per a tal de poder rescatar als seus germans. 

Quan Zeus va estar preparat va anar a lluitar contra el seu pare i va aconseguir que Cronos expulses de dins seu als seus germans. Va ser a partir d'aquest moment que la Titanomàquia va començar. Els déus olímpics van enfrontar-se durant segles amb els titans, i finalment tal i com deia la profecia, Cronos va tenir el mateix destí que el seu pare Urà, i va ser derrotat i enviat al Tàrtar, a mans dels seus fills.

La caída de los titanes de Cornelis van Haarlem

Els déus vencedors es van establir en el món Olimp i es van repartir el món entre tres d'ells (Zeus, Hades i Posidó). Durant anys va haver-hi pau. En aquest període de temps els déus van anar augmentant en nombre, van crear als humans i es van anar fent més poderosos. Però la guerra encara no havia acabat. Gea, mare dels titans, no va suportar veure com els seus fills havien estat derrotats, així que enfadada va permetre als gegants (també fills seus) que escapessin del Tàrtar i vengessin als titans. La diferència que va tenir aquesta guerra va ser que no només hi van participar déus: per a poder matar als gegants, els déus van haver de demanar ajuda als mortals, qui guiats per Hèracles, van lluitar al costat dels déus de la tercera generació.

Poc a poc els déus i mortals van anar guanyant el territori dels gegants, intentant apartar-los de la terra (ja que sinó Gea, la Mare Terra, els hi donava força), i finalment els van acabar derrotant en una batalla que segons es diu va tenir lloc a Pal·lene.

 

El Olimpo. Batalla de los gigantes de Bayeu y Subías, Francisco

El següent video explica la Titanomàquia d'una manera més clara i detallada:

Lídia Poyato

4t ESO