ELS CANONS DE BELLESA DE L'ANTIGA ROMA
La bellesa en l'Antiga Roma era molt important en l'època, sobretot en les classes altes i adinerades. Cridava l'atenció tan dels homes com de les dones i ambdós es maquillaven i pentinaven fins al punt de l'exageració en alguns casos.
El cànon de bellesa és el conjunt de les característiques que una societat considera com a bonic, atractiu, en una persona o objecte. Aquest pot variar històricament i és diferent en diferents cultures.
Els romans tenien uns canons molt definits en els que buscaven l'harmonia i la simetria. Això ho podem comprovar en les escultures que ens han deixat els romans. Els romans han influït en l'estàndard de bellesa occidental.
El cànon masculí corresponia a homes alts, musculosos, cabell abundant i fosc, boca petita i mandíbula marcada.
El cànon femení corresponia a dones de constitució petita, primes però robustes, amb els malucs amples i els pits petits. A la cara els agradaven els ulls grans de color castany, el nas punxegut, les galtes i la barbeta ovalades i les dents de formes regulars.
El perfilador d'ulls es feia amb galena, sutge o pols d'antimoni. Les ombres d'ulls acostumaven a ser negres o blaves així que es feien amb cendres o surita. Per les celles, agradava que s'unissin a sobre del nas i això ho aconseguien amb una barreja d'ous de formiga i mosques seques (aquesta barreja també s'utilitzava com a màscara d'ulls).
Els grecs van descobrir que hi havia un número al que van anomenar nombre auri, i aquest nombre és la divisió d'un segment entre el seu extrem i la seva proporcionalitat. Molts artistes renaixentistes sovint utilitzaven la proporció àuria a les seves pintures i escultures per aconseguir bellesa, proporcionalitat i harmonia. Si ens hi fixem, no tots els éssers humans gaudim d'aquesta virtud, al contrari, així que qui era portador d'aquesta proporció facial era considerada bella. Com en la següent imatge del Dorífor:
Comentaris
Voldria afegir informació que he trobat després d'una petita recerca. A la societat romana ja estava de moda entre les dones depilar-se. Tot i això, les dones de més edat, encara que no ho tenien prohibit, solien estar mal vistes si ho feien perquè la depilació només es solia dur a terme abans de tenir relacions sexuals.
Els homes, en canvi, no solien depilar-se, però si tallar-se la barba amb l'objectiu de tenir-la d'una llargada mitjana, ja que era la moda.