RÒMUL I REM

MITE RÒMUL I REM, I LA FUNDACIÓ DE ROMA:

Tot comença en una ciutat  D'alba Longa, que era regnat pel rei Numitor, fins que va ser expulsat pel seu germà Amuli, després de què li prenguis tot el seu poder. Va matar a tots els seus fills mascles menys a una única filla, Rea Sílvia. Amuli no volia que l'única filla que li quedava en el seu germà tingues fills, ja que no volia que en un futur, ningú li pogués disputar el tron. Així que va obligar-la a fer-se vestal. D'aquesta manera quedava verge per tota la vida.

Un dia mentre ella dormia, va ser violada pel déu de la guerra, Mart, perquè es va enamorar plenament d'ella i li agradava molt. Poc després va quedar embarassada de dos fills bessons, que quan van néixer van obtenir el nom de Ròmul i Rem.
Amuli quan es va assabentar de què Rea Sílvia havia  tingut dos fills bessons, va empresonar-la i va ordenar què posessin els dos fills en un cistell i els tiressin al riu Tíber, així es moririen i no tindria rivalitat.

Però el cistell va anar a parar a la riba del fill. On una lloba que passava per allà anomenada Lupeca, va sentir el plor dels nens, es va acostar i va veure que eren dos nens molt petits així que el que va fer, va ser recollir-los i portar-los en el seu cau que es trobava al damunt de la muntanya Palatí. On allà van ser criats i alletats.
La Lloba alletant Ròmul i Rem, Musée du Louvre, París.
Lupecre alletant Ròmul i Rem, Musée du Louvre, París.

Dies després van ser trobats per un pastor anomenat Fàustul i van ser portats a casa seu, on allà, la seva  esposa i ell els van criar com si fossin els seus propis fills.
Els bassons van ser criats com uns pastors més i no sabien del seu origen. Un cop van ser adults, uns lladres van acusar a Rem a davant del rei Amuli, que en realitat era el seu tiet, però quan Numitor es va assabentar de la història de Rem i d'un germà bessó que tenia i de la seva edat, va arribar a la conclusió de què Rem era el seu nét.
Quan li van explicar tota la història en els bessons, van decidir destronar a Amuli. Van fundar la colònia de Roma a la riba dreta del riu Tíber, on van ser trobats per la lloba en un passat.

Però tot i això, no va ser fàcil decidir, ja que no se s'havia quins dels dos germans donaria el nom de la ciutat i seria el rei. Rem, volia fundar-lo al patrimoni de l'Aventí, mentre que Ròmul ho volia fundar al turó de la muntanya Palatí.
Van decidir que ho deixarien la decisió en  mans dels déus. Primer semblava que guanyava en Rem, ja que va veure sis voltors en el cel i pensava que havia guanyat, però just al moment va aparèixer dotze voltors, donant la victòria a Ròmul.
D'aquesta forma es va convertir en el primer rei de Roma el 21 d'abril del 753 aC.

Per aprofundir més el tema, aquí teniu un vídeo.


Najlae Amazian
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Ja havia sentit a parlar d'aquesta història, el que no sabia era la part de la mare, i deixa'm afegir, que una vestal, era una sacerdotisa que estava consagrada a la deesa Vesta
Anònim ha dit…
Molt interessant. Havia sentit a parlar dels fundadors de Roma, però no coneixia del tot la seva història. Una curiositat és que com en altres mites, hi ha diferents versions sobre algunes escenes. Per exemple sempre s'ha dit que va ser una lloba qui els va salvar i cuidar, però hi ha una versió poc coneguda que diu que va ser una dona qui va cuidar als nadons.
Anònim ha dit…
Una entrada molt ben explicada.
Mai havia sentit a parar del mite de Ròmul i Rem abans de llegir aquesta entrada, però em sembla injust que Amuli empresonés a Rea Sílvia per el fe de haver-se quedat embaraçada, ja que no va ser culpa seva, sinó que va ser violada per Mart, el déu de la guerra.
Anònim ha dit…
Bona feina! Des del meu punt de vista, crec que aquest mite no és tan conegut com d'altres, però que hauria perquè és en aquest moment quan es funda la ciutat de Roma. A més, el dia de la fundació de la ciutat comença oferint un sacrifici.
Isabel Ortuño ha dit…
Una entrada molt ben explicada, que ens permet saber més com es va fundar la ciutat de Roma.
M'agradaria afegir, que el día en que Ròmul va traçar els límits, el seu germà Rem es va burlar d'ell i els va traspassar, es per això que cumplint el que havia dit anteriorment, el va assessinar. Així va establir que l'honor a la pàtria era més important que els sentiments personals.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES