LES SIRENES
LES SIRENES
Les Sirenes són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega i àmpliament entesos en les narracions fantàstiques de la literatura occidental, tot i que la funció i representació ha variat amb el temps.
La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix, tot i que les primitives sirenes tenies potes d'ocells i plomes. També és coneguda com a ondina en català poètic.
Encara que en la seva forma original eren éssers híbrids de dona i au, posteriorment la representació més comuna les descriu com a dones joves amb cua de peix. És per això que en moltes llengües no llatines distingeixen la sirena original clàssica de la sirena amb cua de peix.
Eren tres dones molt boniques, companyes de Persèfone (deessa del món subterrani i companya d'Hades), abans de que fos raptada per Hares. Quan va succeir el segrests, elles li van demenar als déus que els donessin ales per poder anar a la recerca de la seva amiga, i com no van aconseguir salvar-la , la deessa les va transformar, com a càstig, en aquestes extranyes criatures. El cant de les sirenes anunciava de forma enganyosa els plaers del món subterràni, però també tenia poders profètics.
Un dels mites de les Sirenes diu que vivien en una illa del Mediterrani que tradicionaltment s'ubicava davant de la costa italiana meridional, més específicament davant l'illa de Sorrento i amb la música que tocaven atreien els mariners, atoridits per el seu so, perdien el control del vaixell que normaltment xocava contra les roques. Llavors les Sirenes devoraven els imprudents navegants.
La sirena (John William Waterhouse)
Diversos herois van passar per la seva illa, incòlumnes, gràcies a trucs o l'ajuda d'algun déu. En el cas dels Argonautes, es diu que van passar molt a prop de l'illa de les Sirenes, però que Orfeu que tenia fama de cantar meravellosament va fer us del seu talent amb tanta harmonia i melodia, que no les van sentir i van poder escapar-se del seu terrible destí. Brutes (un dels Argonautes) no va poder suportar la temptació i es va lançar al mar, però Afrodita el va rescatar.
De la mateixa manera, Odisseu, un cop s'anava acostant a l'illa temuda, per consell de Circ, va ordenar els seus homes que es tapessin les sorelles amb cera, i ell, que no podia amb la gran curiositat de sentir-les, es va lligar al pal major, amb ordre que passés el que passés, no el desfermessin. En sentir els cants de les sirenes va voler deixar-se anar però els seus companys no li ho van permetre. Diu la llegenda que les sirenes decebudes pel seu fracàs, es van llançar al mar i van morir ofegades.
Odisseu i les Sirenes (Herbert James Draper 1910)
Posteriorment, les Sirenes van passar a ser considerades divinitats del més enllà, i se suposava que cantaven per als benaurats a les illes Afortunades. Va ser així com va passar a representar les harmonies celestials i és així com les dibuixen el els taüts i sarcòfags.
Comentaris
M'agradaria afegir que aquestes criatures solien rivalitzar molt amb les muses, i que després de la metamorfosi, les muses van arrencar les plomes de totes elles. Cal aclarar que en aquesta versió les sirenes són considerades meitat humanes, meitat aus.