ATALANTA

Atalanta era una heroïna grega del cicle arcaic de la mitologia grega i estava consagrada a la deessa Artemisa. Es coneixia a Atalanta per ser molt hàbil caçant. El seu pare, qui es diu que va ser Mènal o Esqueneu, només desitjava tenir fills barons, va abandonar-la després de néixer als Partènion, unes muntanyes d'Arcàdia. En veure, això, Artemisa va enviar-li una óssa perquè la cuidés fins que uns caçadors van trobar-la i van decidir criar-la.

Atalanta, de Pierre Lepautre 1705.

Quan va ser més gran, va prendre la decisió de romandre verge i consagrar-se a Artemisa, raó per la qual dedicava la seva vida a caçar als boscos i és considerada una de les caçadores més populars d'aquella època.

Un dia, l'oracle va predir que el dia que Atalanta es deixés de ser verge, seria convertida en animal. Per tal d'evitar això, ella va anunciar que només es casaria amb aquell qui la guanyés en una carrera, i que ella mateixa mataria a tots aquells que fossin derrotats.

Després de guanyar a una gran quantitat d'homes que volien casar-se amb ella, va aparèixer un jove especialment atractiu. El seu nom era Hipòmenes i la va reptar a la cursa. La sorpresa va arribar quan, cada cop que Atalanta estava a punt d'avançar el noi, ell deixava caure una poma d'or que li havia donat Afrodita i que venien del jardí d'Hespèrides. Així mateix, cada vegada que queia una poma d'or, Atalanta no podia evitar ajupir-se a agafar-la, embadalida per la seva bellesa.

Atalanta i Hipòmenes, de Guido Reni 1622

Finalment, Hipòmenes va guanyar i ambdós es van enamorar mútuament. Després de viure feliços un temps caçant i vivint junts, van arribar al temple de Zeus, en el que van consagrar el seu amor. En veure això, el déu va enfurismar-se pel sacrilegi que suposava i va decidir convertir-los en lleons. Això era considerat un gran infortuni, ja que a l'Antiga Grècia es pensava que els lleons no tenien parella, així que estaven condemnats a una vida separats. Altrament, va sentenciar-los a tirar del carro de la deessa Cíbele tota l'eternitat.

Font de Cíbele, de Ventura Rodríquez 1782

Duna Garcés

1r Batx