HADES

Hades és el déu de l'inframón i dels morts. Era el germá major de Posidó, Zeus, Demèter, Hera, Hèstia i Querió, tots fills d'en Cronos i Rea. Hades poc després de néixer, va acabar en el ventre del seu pare després d'haver sigut devorat per ell. On també van arribar a parar els seus germans, quan van néixer.

Zeus va ser , qui va lliberar-los, obligant-lo a ressuscitar als seus germans. Quan van estar tots ressuscitats. Zeus, Hades, Posidó i uns quants aliats que van aconseguir reunir, van desafiar el poder dels titans de la Titanomàquia. On Zeus, Hades i Posidó, van rebre les armes de "les tres Ciclopies" com ajuda. 

Zeus va obtenir "el llamp" , Hades "el cas de invisibilitat" i Posseïdor "el trident de invisibilitat" . La nit anterior de la rebuda de les armes, Hades es va posar el casc i va destruir les armes del campament dels Titans, infiltrant-se.

Quan van guanyar la batalla,  es van repartir el món; Zeus, li va tocar la terra i el cel, Hades l'inframón i Posidó, el mar.

SEGREST DE PERSÈFONE

Hades estava molt sol en la seva vida a l'inframón; cap dona es volia casar amb ell. Ja que ningú anava a les profunditats de l'inframón.

Zeus li va donar la mà d'una de les seves filles, Persèfone, sense el consentiment de la seva mare Demèter (deessa de l'agricultura).  Així que,mentre, Persèfone recollia flors per la seva mare. Hades va  utilitzar al seu casc d'invisibilitat per a capturar-la.

Demèter quan se'n va assabentar de la desaparició de la seva filla, va aixecar una maledicció cap a la terra, fins que la filla tornes a casa. Deixant així a la gent morin-se de gana.

Zeus com que s'havia a on es trobava Persèfone. Va enviar a Hermes , per convèncer a Hades d'alliberar-la. Hades va acceptar, però li va posar una trampa a Persèfone, li va donar llavors de l'inframón, ja que, si tu menjaves qualsevol fruit de l'inframón , ja no podies sortir d'allà. A causa d'això va estar obligada de quedar-se per sempre. D'aquesta manera es va convertir amb la deessa de l'inframón .

Zeus poc després va trobar una solució. Persèfone passaria sis mesos amb la seva mare, en què així, la terra és podria germinar . I sis mesos els passaria amb Hades, el temps en què la terra s'assecaria. 

Així era com els grecs antics justificaven el fenomen de canvi d'estacions.

CÈRBER, BÈSTIA D'HADES.

Cèrber era un ésser molt ferotge amb la forma d'un gos, de tres caps i una cua amb serps. Els ulls eren vermells i estaven il·luminats per una llum sobrenatural. Cadascuna dels caps comptava amb uns ullals molt afilats que desprenien un verí negre i mortal, a vegades, solia ajudar-se amb les serps que desprenien de la seva cua, per exercir constricció en els éssers que s'enfrontava.

A la gent li feia por, per la força que tenia i la seva agressivitat a l'hora de vigilar la porta que tenia encomanada, de la regió d'Hades. On s'encarregava de què, cap dels mortals passes al pla dels morts i que cap espectre passes a l'àmbit dels vius.

Cèrber tenia dos punts febles; la mel i la música. El gos va ser vençut només dues vegades. La primera per Orfeu que va dominar el Cèrber, amb la música que sortia de la seva lira, deixant-lo amb un dolç-somni. La segona vegada va ser Hèrcules que era un dels treballs més difícils que tenia dels "dotze treballs", ho va aconseguir amb la seva gran força, i encadenant-lo.

La mel, l'altra debilitat del Cèrber. Només amb unes coques de mel, podies tranquil·litzar a la bèstia. De lo contrari, si no portaves cap gota de mel, el mortal era atacat pel Cèrber, això es el que deien els únics que havien pogut veure'l en la seva vida.

Aquarel·la de el Cèrber, fet per en  Willam Blake

Finalment per aprofundir més l'explicació, aquí teniu un vídeo sobre Hades.

Najlae Amazian

4t ESO