LES NIMFES

Escrita per Anònim -

Les nimfes, d’acord amb la mitologia grega i romana, són divinitats de la natura. Eren considerades genis femenins de de diferents elements com els rius, les muntanyes, els boscos, les fonts i els llacs.

Venen de matrimonis entre déus i semidéus, i  a vegades, tot i que no gaire sovint, amb humans. Sovint eren cridades per les reunions dels déus de l’Olimp, tot i que normalment només les associen com a ajudants d’alguns deus com Apol·lo o Àrtemis.

Eren éssers amb molta bellesa, que no envellien i no morien a causa de malalties, però no eren immortals. També podien tenir els fills dels déus, així es tornaven immortals encara que elles no ho fossin.

Se'ls posava el nom a partir de la funció que tenien o on vivien. Es divideixen en dos grans grups:

  • Les que eren divinitats menors, que eren venerades per la natura.
  • Personificaven tribus, races o estats, les que s’associaven a una localitat o raça.
Les que eren considerades divinitats menors es separaven en quatre grups:
  1. Nimfes de l’aigua: també es deien Oceànides i estaven principalment en rius, oceans i fonts.
    Les Oceànides, Gustave Doré
    Les oceànides, Gustave Doré

  2. Nimfes de les muntanyes o coves: també conegudes com a Orèades
    Les Oréades, William-Adolphe Bougereau

  3. Dels boscos, gorgues i encanyadisses.
    Imatge d'una nimfa dels boscos

  4. Dels arbres: també anomenades Dríades
Dríada, Evelin de Morgan

I les del segon grup, tenien el nom d'allò que representaven.


Clàudia Dot
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
L'entrada és molt interessant però deixem afegir que les nimfes i els sàtirs (la versió masculina) simbolitzen el desig o obsessió sexual; estan presentades com objectes d'assetjament eròtic. És més, la paraula nimfomania es va començar utilitzar al segle XVII, en el llenguatge mèdic, per expressar el desig sexual exagerat d'una dona.
29 d’octubre del 2020, a les 10:44
Anònim ha dit…
Tot i que és cert que en molts casos és així no és correcte generalitzar-ho.
Tot i que d'aquesta accepció va sorgir el nom de l'enfermetat sexual nimfomania.
17 de novembre del 2020, a les 19:27
Anònim ha dit…
Volia aprofitar aquesta entrada per parlar de Nesaie una Oceànida molt coneguda a casa meva i que és a més a més la musa de la meva mare.
17 de novembre del 2020, a les 19:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació