ESCIL·LA I CARIBDIS
Són moltes les criatures i monstres que viuen entre els mites grecs i romans, alguns de molt famosos com el Minotaure, l'Hidra o les Harpies, però n'hi ha alguns no tan coneguts, però de gran importància en certs mites. Alguns d'aquests no tan famosos són Escil·la i Caribdis, dos grans monstres marins coneguts per el seu paper important en l'Odissea d'Ulisses.
Escil·la i Caribdis eren dos monstres, originalment nimfes, que vivien a l'estret de Messina, entre l'actual Sicília i Calàbria, al sud d'Itàlia. Escil·la, filla de Forcis, era un gran monstre de sis caps, que vivia en una cova al costat de l'estret. Es deia que cada cop que passava un vaixell, tots els caps del monstre engolien un mariner. Caribdis, que era fill de Posidó, era en canvi un gran remolí, que segons es deia absorbia l'aigua del mar fins a les profunditats tres cops al dia, formant així el seu característic remolí. De manera que cada vaixell que passava vora seu corria el risc de ser empassat per aquest remolí gegant.
Johann Heinrich Füssli, Odisseu davant d'Escil·la i Caribdis
En el mite de l'Odissea, Ulisses ha de prendre una decisió, que llavors portaria a l'expressió: estar entre Escil·la i Caribdis (estar entre l'espasa i la paret). Ulisses va haver de decidir si provar sort i passar pel costat de Caribdis, que significaria o bé salvar-se tota la seva tripulació o bé morir tots, o la segona opció, passar pel costat d'Escil·la, i per tant sis homes moririen engolits per els caps del monstre, però la resta viurien segur. Ulisses, fent cas al consell que li havien donat abans d'embarcar-se en aquella zona, va decidir passar pel costat d'Escil·la, assegurant-se així que una part de la tripulació sobrevisqués, a canvi que en morissin només sis.
Com tots els mites grecs, res d'això és veritat i no va succeir, però, i d'on ve la història, doncs? Tots els mites tenen una part de veritat, que dona sentit a la història, quin és l'origen d'aquesta?
Si llegiu l'apartat de "El mito de carne y hueso" de l'enllaç següent veureu quina és la veritat darrera el mite.
Lídia Poyato
4t ESO
Comentaris
Gràcies