LA CASA ROMANA

Al principi de l'època romana hi havia cases molt simples i amb forma circular anomenades Tugurium. Només tenien una habitació en la qual s'hi feia tot. 

Tugurium

Amb el temps, alguns romans es van començar a enriquir i van adquirir més cultura arquitecte. Així van sorgir les típiques cases romanes que es podien trobar tant a les afores de les muralles, com dins les ciutats, com allunyades pels camps per poder fer treballs agrícoles. Això podia variar segons els diners que tenia cada propietari i família. 

Les cases a l'època romana, tenien certs aspectes diferents comparades amb les de l'actualitat. La domus era la típica casa romana, la qual només una petita part de la població es podia permetre ja que era luxosa i de mides prou grans. Per exemple, a Pompeia les cases solien ser aquestes, les domus, ja que hi habitaven molts patricis. Però està clar que no tothom es podia permetre aquests luxes, per tant es van dividir en tres tipus: domus (que ja n'hem parlat), insulae i villae. 

• Domus: casa particular en la que només hi vivia el propietari i la seva família. Constava d'un sol pis o màxim dos, podia variar molt segons els gustos i el poder econòmic del propietari. 
• Insulae: es tractava dels habitatges de la gent més pobre. Eren edificis d'apartaments que podien arribar a ser tan sols una habitació, es podien llogar o comprar. L'arquitecte Vitruvi va confessar que aquests edificis es feien amb presses i amb materials de baixa qualitat, per tant no eren molt segures. 
• Villae: aquestes es dividien en les rústiques i en les urbanes. Les rústiques es trobaven en zones rurals i eren especials pels treballs agrícoles i pels animals, ja que també eren com granges. Les urbanes es basaven més en la comoditat del propietari i de la família. 

APROFUNDITZEM EN LES CASES: 

Domus: Per accedir a la casa s'entrava per un vestíbul, el lloc on es rebien les visites i després es passava per una espècie de passadissos els quals portaven al centre de la casa, anomenat atrium. El atrium era com una mena de pati en el qual el sostre estava obert amb una finalitat: recollir l'aigua de la pluja. Aquesta aigua acabava a l'impluvium, un estanc on es quedava l'aigua.

  

     

Vestíbul 

Atrium amb impluvium

La casa tenia una decoració valorada en altes quantitats de diners. Es col·locaven màscares de cera i altres objectes d'avantpassats familiars en un lloc en concret: l'imagines maiorum. Les cases tenien un altar dedicat al déu familiar (Lares), aquest els  proporcionava protecció. 

Més enllà hi havia un pati interior, que era un jardí envoltat de columnes, típic de l'arquitectura romana. Aquest pati s'anomenava peristil. 

    Peristil d'una casa romana

A la casa hi havia un lloc on es guardaven els documents privats i servia per comunicar dos llocs de la casa, era com una mena de despatx que es trobava entre el atrium i el peristil, el tablinum. Estava decorat amb mosaics i pintures simplement per demostrar el gran poder econòmic de la família. Aquestes cases també tenien un menjador com actualment, però molt luxós i tradicional en les domus el triclinum. 

Tablinum

  

                                                                                                                                                                                                                     Triclinum                                                                                                    

Al voltant del peristil hi havia com una mena d'habitacions (cubicula) separades per una simple cortina. També hi havia habitacions per els servents que es trobaven allunyades de la part noble. 

Cubiculum                     

La cuina va sorgir quan el atrium va deixar de ser el lloc on es conservava el foc. Era petita, poc il·luminada i també poc ventilada. Normalment estava lluny de les habitacions, però no estava situada en un lloc igual en totes les domus. 

Culina (nom de la cuina)

Insulae: Aquests edificis ocupaven gran part dels carrers romans. Tenien finestres que donaven al carrer i alguns afortunats tenien un pati interior. Al segle III a.C. van començar a ser edificis de tres pisos d'altura i amb el temps van arribar al màxim de 20 metres d'altura, estava prohibit superar aquests 20 metres per seguretat ja que no era gens difícil que s'enderroquessin. 

Algunes de les insulae utilitzaven la planta baixa per botigues o magatzems (anomenat tabernae), d'altres s'utilizaven per un habitatge millor al dels altres pisos (s'arribava a anomenar domus).

Les parets estaven fetes de maons o també podien estar fetes d'un material de menys qualitat per tant menys cost, el opus craticum (carcassa de fusta farcida de pedra). Per desgràcia. només a la planta baixa hi havia lavabos i aigua corrent, hi havia molt poca higiene, poca il·luminació i mobles molt simples. Ja que hi havia moltes bigues de fusta, els incendis eren freqüents. Normalment tenien plantes rectangulars i allargades i només una banda tenía grans finestres.

Aquí trobareu un vídeo per acabar de donar informació sobre les insulae, a part que es pot veure visualment com eren: 

         

Villae: Aquests habitatges eren les cases tradicionals de camp dels romans. Alguns romans rics, fins hi tot emperadors, marxaven de la ciutat i les construien per ells lluny de la ciutat. 
Com he dit abans, estaven dividides en la villae rústica i la urbana. E la rústica hi treballaven els criats i en la urbana hi vivien el propietari i la família còmodament.  La urbana podía arribar-se a semblar a la domus, o fins hi tot, si tenien molts diners en palaus. 

Runes de la Villae Romana de le Casale

La villae rústica estava dividida en dos patis, els dos amb una piscina especialitzada per treballs com el tractament del cuir. Hi havia habitacions pels criats al voltant d'un dels patis, els cellae familiares. També hi havia una cuina, lavabos, celler i estables pels animals. Per tant, estava molt ben preparat per tots aquests treballs agrícoles i pels animals.

Villae rústica i les parts

Algunes d'aquestes villae rústiques ergastulum, que era una presó pels esclaus que feien les feines més dures i valetudinarium, que eren habitacions pels esclaus que estaven malalts. 

Ergastulum amb esclaus

Restes d'un valetudinarium

La villae urbana podia arribar a tenir visites al mar. Estaven molt ben construïdes i tenien una temperatura adequada per l'estació en la que es trobaven. Les habitacions de les villae podien arribar a estar en edificis separats comunicats per passadissos cuberts (cryptoportici). Les parts més importants d'aquestes eren els menjadors (triclinia), els quals tenien visites a paisatges ja que tenien grans finestres.

Mosaic representant un triclini

Tenien biblioteques pròpies a casa i lavabos que més bé eren termes romanes, només dient això ja ens podem imaginar la riquesa que posseïen els propietaris. En algunes ocasions tenien piscines exteriors i un gimnàs. Posseïen terrenys espcialitzats per l'equitació. 

Termes romanes

La villa estava sempre envoltada de terrenys, ja siguin horts (horti rustici), petits boscos o  jardins. 

El nombre de villae va incrementar a l'època imperial gràcies al latifundisme. 

Villae urbana

Júlia Sabat 

1r Batx