LES GUERRES PÚNIQUES

Tots hem sentit parlar de les guerres púniques, però que va succeir realment en aquelles guerres?

Les Guerres Púniques són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos o també anomenats púnics. Tot va començar quan Roma, després d'haver aconseguit imposar el seu poder per tota la península Italiana, va esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, situada al nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia. Així doncs, els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la penínusla Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. En aquesta situació, doncs, Roma i Cartago eren les dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental.

Mapa històric de les guerres púniques 

Així doncs, es van produir tres guerres, per tal de troba un guanyador. Tant és així que la primera guerra púnica es va realitzar al 264 a.C i va finalitzar al 241 a.C. Tot es va iniciar quan els mamertins, uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. Cartago els va donar protecció malgrat que aquests van decidir aliar-se amb Roma. Quan els romans van acudir a ajudar-los, va començar la primera guerra púnica. La guerra es va desenvolupar sobretot a Sicília, on els romans van disposar de l'aliança de la poderosa colònia grega de Siracusa, mentre que l'exèrcit cartaginès estava comandat per Amílcar Barca.

Roma fins aleshores havia lluitat sempre per terra i, per aquest motiu, va haver de crear gairebé de nou una flota de guerra i pensar una nova estratègia. Aquesta nova tàctica es basava en capturar les naus enemigues amb uns garfis i,  per mitjà d'unes passarel·les que es llançaven a l'abordatge, el combat esdevenia un cos a cos terrestre, un gran avantatge pels romans. Gràcies a aquesta van aconseguir vèncer als cartaginesos en diverses batalles navals, tot i que, el desastrós fracàs de l'intent de portar la guerra al nord d'Àfrica va obligar a construir ràpidament una nova flota, finançada pels romans rics. El bloqueig dels ports cartaginesos a Sicília i la derrota de les illes Egades van forçar la rendició de Cartago, que va haver de lliurar una forta indemnització i les seves possessions de Sicília, que es va convertir en la primera província romana. Poc desprès, però, els romans van aprofitar la debilitat cartaginesa per envair Còrsega i Sardenya (238 a.C.).

Tot seguit, es va produir la segona guerra púnica (218-201 a.C) on els cartaginesos per tal de venjar la seva primera derrota i la pèrdua de territoris, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l'est de la península Ibèrica fins a l'Ebre, una zona de gran riquesa de minerals. Mort Amílcar el 229 a.C, el va succeir el seu gendre Asdrúbal, que va fundar Cartago Nova (l'actual Cartagena). El tractat de l'Ebre va fixar possiblement en aquest riu els límits dels àmbits d'actuació de romans i cartaginesos. Tot i així, quan Anníbal, fill d'Amílcar que va esdevenir el cabdill de les tropes cartagineses quan va morir Astrúbal, va atacar Sagunt, una ciutat ibèrica aliada amb Roma, el senat romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la segona guerra púnica. El següent pas d'Anníbal va ser tan audaç que ningú no l'esperava. Així doncs, amb un exèrcit d'uns 70.000 homes i elefants, va creuar els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i va endinsar-se  Itàlia, sense que l'exèrcit romà arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, va aconseguir una sèrie de victòries conra els romans que van fer perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d'Itàlia es van posar al costat dels cartaginesos. En un primer moment, però, Roma no va reaccionar tot i que finalment Fabi Màxim va iniciar una guerra de desgast, contra Anníbal. Aquesta guerra va afavorir els romans. De tota manera Roma va tornar a perillar quan, després de ser derrotada a Bècula, Asdrúbal va fugir d'Hispània amb un altre exèrcit cap a Itàlia, per tal de realitzar el mateix atac que el seu germà malgrat que no ho va aconseguir i va morir. Finalment, va tenir lloc la batalla decisiva a Zama al 202 a.C., on van guanyar els romans i els cartaginesos van demanar la pau, per la qual van haver de pagar un preu molt elevat: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l'Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants, i van ser obligats a pagar un tribut molt alt. D'aquesta manera Roma va guanyar el control de tot el Mediterrani occidental. Les noves possessions romanes de la península Ibèrica van ser dividides en dues províncies: Hispània Citerior, la zona més propera a Roma,  i Hispània Ulterior, la zona més allunyada. Al llarg del s. II a.C. els romans van anar sotmetent tota la península Ibèrica excepte la zona cantàbrica, no conquerida fins a l'època d'August.

Finalment, la tercera guerra púnica es va produir entre el 149 i el 146 a.C. Gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, Cartago es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans, entre ells Cató, qui a cada discurs que feia al senat, deia: Delenda est Carthago ‘Cal destruir Cartago', fins que un dia van decidir posar-se mans a la obra amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa, aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i, quan va caure el 146 a.C., va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats, els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així el nord Àfrica, l'actual Tunísia, va esdevenir província romana.

Aquestes van marcar un abans i un després en la vida romana i la societat en general. 

Mireia Recuero Solà
1r Batx