L'EDUCACIÓ ROMANA

A inicis de l'època romana no existien escoles a Roma i l'educació fins a les guerres púniques, durant els primers temps era una educació de pagesos que es basava en el respecte dels costums des avantpassats.

Des que els nens eren petits els pares ensenyaven als nens les aficions i les costums tradicionals, com podia ser la dedicació a la feina o el respecte a les tradicions de la família.

Era la mare qui tenia cura de l'educació dels fills fins que ells tenien set anys, a partir els set anys era el pare qui prenia aquesta responsabilitat i es dedicava de ple a la funció d'educador, el pare els ensenyava a llegir, escriure, a comptar, a conrear la terra, etc. Una altra vegada tornem a trobar diferenciació entre gèneres, els nois acompanyaven el pare en totes les activitats, en canvi les noies passaven més temps a casa al costat de la mare i es dedicaven a filar la llana i a altres tasques domèstiques. Els seus pares tractaven d'educar els seus fills perquè fossin ciutadans honrats i útils per a la comunitat, capaços de guanyar-se la vida i prosperar. Com veiem tornem a veure una diferència de genere i podem parlar d'una educació sexista

L'educació familiar acabava als setze anys amb una cerimònia, el es treia la toga praetexta i la bulla i es vestia la toga viril. En canvi en les noies, no es feia cap cerimònia i aquestes abandonaven la roba infantil quan es casaven.

Més endavant a partir de la influència grega en Roma, l'escolarització es va passar a fer a les escoles amb un mestre. A partir d'aquest moment, l'escola no servirà per ensenyar als nens uns coneixements per poder fer un ofici, sinó, que servirà per preparar als nens per a ser homes i viure en una societat.

                                        Dibuix d'uns nens a l'escola.

Des dels set anys fins els onze o els dotze era l'ensenyament primari alguns estudiaven a casa seva amb professors particulars, però la majoria de nens i nenes anaven a l'escola del litterator. A aquesta escola s'aprenia a llegir, a escriure i a comptar, sota una fèrria disciplina de manera que es castigava amb severitat, fins i tot amb càstigs corporals.

A onze o dotze anys, els alumnes passaven a l'escola del grammaticus, on anaven fins a setze o disset anys, que com hem dit abans era quan prenien la toga viril. En aquest segon ensenyament hi accedien menys joves perquè era més car, ja que la condició de grammaticus estava més ben considerada que la de litterator. Aquest ensenyament es centrava en l'estudi de la teoria gramatical, en la lectura exclusiva dels poetes clàssics, grecs i llatins i en el comentari dels aspectes formals dels textos llegits, a més a més, per entendre els escriptors s'estudiaven altres disciplines com música, declamació, oratòria, filosofia i astronomia. Els càstigs corporals eren poc freqüents en aquesta etapa, ja que els alumnes normalment responien a la dedicació i l'interès mostrat pel professor.

Acabat l'ensenyament del grammaticus i un cop havia pres la toga viril, el noi decidia dedicar-se a la política o l'advocacia passava a l'escola del professor de retòrica, generalment grec. Aquest professor ensenyava a l'alumne el complex sistema de regles, fórmules i models d'expressió de l'art oratòria i una instrucció universal en arts, en ciències i en dret. Solien estar en aquesta escola fins als dinou o vint anys, després els qui pertanyien a famílies benestants marxaven a Atenes, a Rodes o a altres poblacions, on exercien rètors de renom, ja que era gairebé l'única via per accedir a les altres magistratures.

MATERIAL ESCOLAR:

A les escoles romanes feien servir rotllos de papir com a llibres, aquests eren molt cars, per tant no hi havia gaire gent que en tingués, només els més rics.

Et recorda alguna cosa aquest tipus d'educació i ensenyament?

Eva Bujons

1r Batx