ELS CÀNONS DE BELLESA EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA HISTÒRIA

La bellesa és una qualitat, un concepte o fins i tot un sentiment. És un acte subjectiu que implica les sensacions que sent algú davant la visió d'alguna cosa o persona que estan influenciades per la seva cultura, desitjos, creences o forma de vida.

Molts estudiosos al·leguen, doncs, que la bellesa és allò agradable als sentits i que, per consegüent, causa plaer. Així doncs, no hi ha dubtes que per cada individu, grup social, raça o època hi ha una manera particular i diferent de la percepció estètica. De fet, el conjunt de característiques que una societat considera com a bell, atractiu o desitjable, ja sigui una persona o un objecte, és el què anomenem cànons de bellesa. Aquests han canviat notablement en el temps de manera que trobem una gran diferència entre els cànons antics i els actuals.

LA PREHISTÒRIA

Venus of Willendor

En l'època prehistòrica i més concretament en l'edat de pedra, ja existia un cànon de bellesa per les dones. És més, gràcies a certes escultures podem afirmar que el cànon femení estava basat en dones amb els òrgans reproductors molt marcats amb la fi que el part resultés més fàcil i lleuger.

EGIPTE

De la mateixa manera, pels antics egipcis la bellesa consistia en l'harmonia i la perfecció de forma que el cos humà havia de ser harmònicament proporcionat. Segons el cànon de bellesa d'aquesta època, la dona havia de ser prima, amb malucs amples, pits petits, tornejats i, tanmateix, la higiene corporal era un sinònim de bellesa.

Bellesa egípcia

Cànon de bellesa egipci

EL MÓN CLÀSSIC

No obstant això, l'ideal estètic del món clàssic es va forjar a l'antiga Grècia partint sobretot de la escultura que consistia en la perfecció, la proporció i l'harmonia. Tant és així, que la bellesa es concebia com a resultat de càlculs matemàtics, mesures, proporcions i simetria.

Pels grecs, un cos bonic era considerat evidència d’una ment bella. Fins i tot, tenien una paraula per això: kaloskagathos, que significava ser agradable a la vista i per tant, ser una bona persona. De fet, aquest cànon on totes les parts han de guardar una proporció harmònica establia que el cos humà, per ser perfecte, havia de mesurar set vegades el cap.

Cànon dels set caps 

Aquest concepte de bellesa com conservació de les mesures i les proporcions ordenades fou mantingut pels filòsofs Plató i Aristòtil i perdurarà durant tot el període romà. Així doncs, Aristòtil va afirmar: “Com la bellesa, sigui vivent o sigui una cosa qualsevol composta de parts, no només suposa que tingui ordenades tals parts, sinó també una mida que no ha de ser casual, ja que la bellesa està en el mida i ordre…”

Per una banda, l’ideal de bellesa femení grec era de membres petits, cos prim però amb malucs amples i cuixes generoses, cabell ondulat, ulls grans,  galtes i mentó ovalats, etc. Encara que eren proporcionades es representaven dones robustes i sense sensualitat, és el què podríem anomenar un perfil triangular. D'altre banda, l’ideal de bellesa masculí era aquell home atlètic a qui se li atribuïen qualitats com la voluntat, el valor, l'equilibri i la bellesa.  L’home havia de ser alt i musculós, de cames llargues amb molt de cabell i al cap, amb front i ulls amplis, nas i mandíbula poderoses i boca petita, elements que donaven un perfil perfecte.

 Afrodita de Cnido

Cànon de bellesa masculí

De la mateixa manera, el cànon de bellesa grec serà adquirit per l’Imperi Romà guardant les mateixes característiques bàsiques. De fet, moltes de les obres de cronologia romana s’inspiraven en obres gregues i, en molts casos, els escultors romans feien simples còpies.

L'EDAT MITJANA

El cànon de bellesa femení 

A l'Edat Mitjana si es considerava alguna cosa bella era perquè tenia a veure amb la creació divina. La bellesa material era externa, física o sensible que desapareixia amb el temps malgrat que la bellesa espiritual es mantenia en l'interior de les persones. Així doncs, el cànon de la dona medieval era aquella jove de pell blanca, cabell ros i tors prim mentre que l'home era un cavaller amb armadura, alt, vigorós, esvelt i elegant.

EL RENAIXEMENT

Tanmateix, el Renaixement té un cànon de bellesa semblant al món clàssic ja que era la seva principal font d'inspiració. Tant és així que també es basa sobretot en l'harmonia i la proporció de forma que les característiques femenines es basaven en dones de pell blanca, ruboritzades en les galtes, de llarga cabellera rossa, ulls grans, gran primor i elegància i, de la mateixa manera,  l'ideal masculí era una figura jove amb cabells llargs i lluents, les celles poblades i marcades, una mandíbula forta i uns pectorals amples.

El naixement de Venus, Botticelli

Les tres gràcies, Rubens

EL BARROC

Madame de Pompadour

El Barroc es caracteritza per ser l'edat de l'aparença i la coqueteria ja que s'utilitzaven perruques tant pels homes com per les dones i va aparèixer la paraula maquillatge com a  sinònim de truc i engany. Les dones tenien els cossos més robusts que en èpoques anteriors, pits prominents, malucs amples i cintures estretes, músculs estrets, braços arrodonits, carnosos i de pell blanca. En el cas dels homes,però,  destaca el cabell, la pell blanca, les galtes rosades i, per sobre de tot, una vestimenta sumptuosa d'infinites capes.

L'ACTUALITAT

Finalment trobem els cànons de bellesa actuals que es caracteritzen per una figura femenina excessivament prima, pits elevats,  pòmuls pronunciats, nas petit, llavis prominents i una figura masculina musculosa, atlètica i, tanmateix, amb una cara marcada.

Evolució dels cànons de bellesa 

De fet, a partir de tots aquests cànons de bellesa podem veure com han anat variant durant les èpoques i cal destacar el fet que aquests tant sols son cànons referents a un ideal i a l'escultura malgrat que tothom és com és. Així doncs veiem que tant en els nostres dies com en temps antics,    la influència  dels mitjana de comunicació, la societat artística  i de consum sobre l'home provoca, en certa mesura,  un menyspreu de tot allò que no s'ajusta als models corporals que ells mateixos imposen i que ens porten a associar aquests canons amb l'èxit tant emocional com professional i, fins i tot, social.

Mireia Recuero
1r batx