LA LLETRA Ñ EN LLATÍ

Escrita per -
En català fem servir el dígraf "ny" per simbolitzar el so ɲ/, en castellà es fa servir la lletra "ñ", i el dígraf "gn" en françès i italià. Tant en català com en françès com en italià s'usen dígrafs amb lletres ja existents per formar un nou so, però en castellà s'ha adoptat un nou símbol, la "n" amb una petita línia curva al damunt.


D'on ve, però, aquesta lletra?

En llatí, hi havia paraules que duien una doble "n",com Hispanna. Els llatins tenien el costum d'abreviar paraules o terminacions per tal d'ocupar menys espai ja que els pergamins eren fets amb pell d'animal i resultava certament car fer tot un llibre. Un exemple d'abreviatures era que escrivien un 9 al final d'una paraula per representar la terminació "orum" o "eorum", i amb la doble "n" van fer més o menys al mateix, en van muntar una sobre l'altra.
Amb el temps, en castellà la "n" de dalt va derivar a una simple titlla "ñ" i es va convertir en el símbol del so ɲ/.
També altres combinacions de lletres van derivar a la "ñ", 
com "seniorem" (señor), "vineam" (viña) o "ligna" (leña).




Miquel Aragonès
1 Batx

Comentaris

Eva Bujons Cudinach ha dit…
Molt bona entrada Miquel! Primer la H i ara la Ñ, tot i que en català no l'utilitzem, el que m'ha sorprès més ha estat el que abans aquest estrany guionet era una altra N petita, tot i que si ens ho parem a pensar i hi posem una mica d'imaginació podem pensar que a l'escriure ràpidament s'ha quedat com està ara.
30 de novembre del 2016, a les 21:26
Anònim ha dit…
Quina evolució més estranya i sorprenent que tenen les lletres, i la ñ es veu que n'és un exemple clar. Seria molt interessant poder saber si totes les lletres llatines tenen aquests origen, històries i evolucions tan sorprenents com la lletra que ens has explicat!
1 de desembre del 2016, a les 10:38
Unknown ha dit…
Una entrada molt interessant! No m'imaginava pas que la titlla de la ñ vingués d'una n... I el vídeo també molt interessant!
1 de desembre del 2016, a les 10:46
Unknown ha dit…
quina entrada mes curious mai havia pensant de on prevenia aquest lletra
1 de desembre del 2016, a les 10:55
Martina Vilar ha dit…
M'agrada molt saber com evolucionen les lletres. El video super interessant!!
5 de desembre del 2016, a les 21:50
Karina Szabo ha dit…
Trobo molt ben pensat que abreviessin paraules per tal de no haver de gastar tant pergamí. Molt interessant l'evolucio de la lletra "ñ", ja que crec que poca gent sabia en realitat el seu inici. Molt bona entrada!
25 de novembre del 2018, a les 22:44
Carla Erra ha dit…
Trobo aquesta entrada molt interessant! és un aspecte de lallengua castellana que mai ens parem a pensar. Aquestes abreviacions que feia la gent llatina, també es troba present, per exemple en la mateicxa 3a declinació, en que a l'haver-hi una s com aterminació, moltes paraules, per escriure, es basen amb el so per fer la pronunciació més fàcil.
16 de febrer del 2020, a les 21:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació