EXÈRCIT ROMÀ I LA SEVA GRAN IMPORTÀNCIA

Fa molts anys la guerra era un estat normal per tots els pobles. 

Gràcies a l'exèrcit romà, l'Imperi Romà es va expandir molt ràpid, la grandesa de Roma és en part gràcies el seu exèrcit. La creació d'aquest gran Imperi va exigir a Roma formar un exèrcit fort i unit. Tots els nois de 16 i 17 anys, tenien l'obligació de participar-hi, per ells, però ja era normal, la vida d'un romà estava associada a la guerra. Servi Tul·li va ser l'encarregat d'organitzar l'exèrcit: els rics a la cavalleria i tots els altres a la infanteria. Els més pobres no eren acceptats a l'exèrcit. Més endavant, l'exèrcit romà va començar a patir grans transformacions: en el S.II a.C el Cònsol Gai Mari va reformar l'exèrcit. Els ciutadans rics ja no podien estar a l'exèrcit, a no ser que els preparessin a cursus honorum o una carrera política. 

(dibuix de romans defensant o conquerint territoris)

El principi l'exèrcit no tenia una estratègia a seguir. Les guerres començaven sempre a la primavera i acabaven a la tardor, l'hivern, era època de pau, és a dir, no hi havia guerra. Com hem dit abans el rei Servi Tul·li va ser un dels primers en liderà l'exèrcit i crear un model que tenia com de base la legió, era una unitat la qual estava composta per 4200 soldats d'infanteria i 300 de cavalleria. Per entrar a l'exèrcit no importava el lloc d'origen de cada un dels soldats, només havien de tenir-la ciutadania romana. L'exèrcit estava format per diferents soldats, cossos i comandaments, cada un d'aquests tenia unes funcions que havia de fer, seguidament en podem destacar 5 entre d'altres:

• El llegat (oficials): Normalment era escollit directament per l'Emperador. Podríem dir que actualment seria un general. Apart dels legatus i havia altres oficials com podrien ser els tribuns, ajudants de cap,...
• El centurió (suboficials): Escollits pels mateixos homes pel seu valor i responsabilitat. Tenien un ajudant i un administratiu que controlava els pagaments, l'armament i el menjar.
• Els metges (suboficials): Els metges acopmpanyaven a l'exèrcit per tractar les diferents malalties o ferides que tenien o es feien els soldats a les guerres. Gràcies a Juli Cèsar va afegir un servei de camillers i carros per poder-los ajudar, amb aquesta ajuda portaven els ferits o malalts cap a l'hospital de campanya i es quedaven allà fins a poder continuar les seves lluites.
• Legionaris: Eren ciutadans romans i servien a Roma des dels 17 anys durant 20 anys, després eren llicenciats i podien rebre una jubilació pagada en diners o terres.
• Els auxiliars: Eren ciutadans que no eren de roma que s'apuntaven durant uns 25 anys a l'exèrcit romà. Quan acabaven aquest període de 25 anys obtenien la ciutadania romana, ells i la seva família. Sobretot es dedicaven al reconeixement del terreny i a l'espionatge. Lluitaven amb les armes que millor dominaven en el seu territori.

L'exèrcit vestia uniformat tot i que no era una cosa inusual per a l'època, anaven amb una túnica curta, era molt gruixuda i feta de llana. Si feia fred, també portaven una capa que podien utilitzar-la com a manta. De calçat portaven unes sandàlies de sola bastant gruixuda que els facilitava molt el moviment, eren anomenades: caligae, eren fetes de cuir per tant , eren molt resistents per si havien de fer camins molt llargs.

Anaven amb un armament que consistia de: un casc, dues javelines, dos tipus d'armadures: d'escates (lorica hamata) i de plaques (lorica segmentata), un escut, un gladi i un punyal.

Eva Bujons
1r batx