EL GRIFÓ

Escrita per -
El grifó era un ésser mitològic semblant a la esfinx.Era un lleó amb ales i cap d'àliga. Les potes de darrera són de lleó i les davanteres d'àliga amb grans urpes. Aquests animals són bastant grans, solen mesurar uns tres metres, cosa que els fa encara més poderosos ja que són molt ferotges.
Un grifó
Un grfió
Els grifons tenen característiques tan de les àligues com dels lleons. De les àligues han tret una vista i olfacte molt desenvolupats i dels lleons la costum de viure en manades en les quals sempre hi ha un líder. A més, també són molt valent i ferotges i lluiten contra qualsevol tipus de bèsties


Els grifons cacen per alimentar-se i ho solen fer en grups petits de no més de dotze grifons, cacen tant en l'aire com en la superfície. La presa preferida dels Grifons són els cavalls. 

Un dibuix d'un grifó
Acostumen a viure en muntanyes rocoses on acostumen a construir els seus nius. Tot i que no és fàcil els grifons es poden ser entrenats i un cop ja ho han fet els grifons són molt lleials i defensen el seu genet fins al final. Els genet i el grifó queden units de per vida.
Un grifó i el seu genet 
Un grifó en unes muntanyes rocoses 











Els romans associaven el grifó amb la deessa de la venjança, Nèmesi. En la mitologia clàssica els grifons no rebien gaire importància, però sí que eren molt presents en el món de l'art. 


 Abril Sala
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada,ja que quan era petita m'agradava l'historia de Mago de Oz però mai aconseguia entendre perquè tenia tant les qualitats del lleó com de l'àliga. amb la teva entrada m'has fet retornar uns instants a la infància!
6 de novembre del 2015, a les 14:20
Unknown ha dit…
Hola Abril, la teva entrada m'ha fet pensar amb el grifó de Harry Poter. Amb el vídeo m'ha acabat de quedar encara més clar les característiques dels grifons.
6 de novembre del 2015, a les 14:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació