PASSATEMPS ROMANS
Els infants romans no dedicaven tot el seu temps en anar a l'escola, sinó que gran part del temps a jugar.
S'han trobat nombroses joguines romanes ben conservades ja que acostumaven a fabricar-se amb vidre, roba, fusta ossos,..
Els més trobats han set: els carros de fusta, les nines, les baldufes,...
Museu Arqueològic de Saintes
|
Els jocs més populars eren:
TABVLA IVSORIA: l'objectiu per guanyar es alinear 3 fitxes en una taula de 3x3. Semblant al 3 en ratlla.
Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc)
|
CAPVT AVT NAVIS: Antigament els romans hi jugaven amb parelles, i es tractava de llençar una moneda i al caure no la podia veure ningú. A partir d'aquí els jugadors escullen o caput o navis, i guanya aquella que encerta la cara de la moneda. Es van fent parelles i eliminant a partir de que un s'equivoqui fins que només quedi un guanyador definitiu. Semblant al cara o creu.
Moneda de l'alt imperi
|
DIGGITIS MICARE: Aquest joc tracta d'endevinar la suma de dos números, és a dir, es situen els dos jugadors un davant de l'altre, i es posen una mà a l'esquena. A la vegada els jugadors han d'ensenyar la mà i ha de marcar un número amb els dits, i l'objectiu del joc es que els dos jugadors diguin un número del 0 al 10 i guanya aquell que endevina quin número es la suma del dos números que han marcat els dos amb la mà.
FVNEM TRAERE: Es formen dos equips que estiguin igualats de nombre de jugadors i es divideix el camp per la meitat. Els jugadors agafen una corda i l'agafen cada equip per un extrem amb el propòsit de fer que els de l'altre equip traspassin la línia límit. Semblant al joc d'estirar la corda o arrencar cebes.
Representació del joc d'estirar la corda
|
ORBIS: Tracta de comprovar l'habilitat dels jugadors i que es basa únicament en fer girar un ro metàl·lic amb l'ajuda d'una guva. Normalment era jugat individualment però quan eren un grup, es feien unes fites per tal que hi hagués un guanyador, i la més lògica era que l'aro no perdés l'equilibri.
Nens jugant a l'orbis
|
Aro i guva
|
Roger Esturi
4t ESO
Comentaris
Molt bona aquesta entrada!