PÍRAM I TISBE
Píram era l'home més ben plantat, i Tisbe era la més bella de totes les noies de l'Orient. Tots dos vivien a l'antiga Babilònia en cases veïnes, i aquesta proximitat va fer que es coneguessin i que poc a poc anés creixent el seu amor. Tot hauria d'haver acabat en un apassionant matrimoni si no fos que els seus pares s'oposaven a aquell amor i prohibien la seva trobada.
Però tot i així ells buscaven totes les maneres possibles per veure's, i un dia decideixen escapar-se junts. Van establir un lloc i una hora per trobar-se; aquella nit enganyarien els guardes i es veurien al costat del Sepulcre de Nino, on es podia apreciar un arbre ple de de mores blanques i una gran font.
En caure la nit, Tisbe va ser la primera en arribar. Tot seguit una feroç lleona que acabava de caçar, es va apropar per beure aigua de la font. Tisbe, espantada, decideix escapar-se i refugiar-se a la cova més propera, però mentre corria li va caure el vel que tapava el seu cap, i que, uns segons més tard, va agafar i destrossar la lleona.
Quan Píram va arribar al sepulcre de Nino, va veure al terra el vel tacat de sang, però ell no sabia que es tractava de sang de la felina, i ràpidament va deduir que la seva estimada havia mort. Amb unes paraules, va afirmar que aquell amor havia de seguir, havien d'estar junts, encara que això signifiqués la seva mort. D'aquesta manera va treure la seva espasa, amb la qual es va apunyalar.
La sang de Píram es va barrejar amb el fruit de la morera, causant el seu color negre. Quan aquest tiny va arribar a l'arrel, totes les mores que tenia l'arbre van adquirir aquest color.
Tisbe, en sortir de la cova per explicar-li al seu amant de tot el que s'havia salvat, va veure el que havia passat. Al principi no s'ho creia, però tot seguit es va donar compte que era cert; el seu amant s'havia suïcidat Espantada i encara més decidida per l'amor que sent cap al jove, agafa l'espasa que hi havia al terra, i la deixa caure sobre ella.
Moment en què Tisbe va veure que el seu amant estava mort |
He trobat un vídeo que explica la història de Píram i Tisbe d'una forma més divertida, diferent...
Què en penseu d'aquesta història? Vosaltres seríeu capaços de fer el mateix que van fer ells?
I per als més curiosos... De quin mosaic es tracta la primera imatge?
Martina Maldonado
4t ESO
Comentaris
Sempre m'han agradat aquests dos personatges de la mitologia grega... realment és un dels mites que més m'han entristit i que he trobat més bonics.
Per una banda he de dir que em sap molt greu que els pobres enamorats s'haguessin de trobar d'amagades per culpa dels seus propis pares...i que finalment acabés amb aquest final tan tràgic. És una història d'amor realment preciosa, moure's per amor...! Això demostra que quan realment estimes a una persona i aquesta ja no està amb tu, ets capaç de fer qualsevol cosa, tot i així, sempre considaré que mai has de treure't la teva pròpia vida, però en aquest cas em sembla molt romàntic, molt excepcional, ja que els dos s'han suicïdidat per l'altre.
Molt bona entrada Martina, m'ha agradat tornar a recordar el mite! I molt original el vídeo!
PS: respecte al mosaic que esmentes és el mosaic romà de la Casa de Dionís, en Pafos (Xipre). De finals del segle III i principis del segle IV d.C.
Aquesta història em recorda a gent d'avui en dia que tenen el mateix problema que tenen els protagonistes de la història, ja que el seu amor també es veu impedit pels seus pares, tenint en compte que aquests no estan d'acord amb el seu enllaç sentimental. Jo crec que els familiars sempre haurien de recolzar les decisions que preguin els fills, ja que si no ho fan i mai els hi deixen fer el que realment volen les històries poden acabar molt malament, com en aquest cas aquesta història.
Molta gent pot pensar que això no podria passar mai en la vida real i que pot sonar fins i tot "cursi", però quan realment estas enamorat/da d'una persona mai saps fins a quins límits pots arribar per lluitar per aquest amor.
Una entrada molt interessada Martina!!!
En aquest mite podem aprendre dos coses bastant importants: l'amor veritable supera a tota la resta i també com no tot és sempre el que sembla.