ORFEU I LOT
Heu sentit mai a parlar sobre el mite d'Eurídice i d'Orfeu? I sobre la història bíblica de Lot? Si les coneixeu, podreu observar les clares semblances dels dos mites encara que no pertanyen a la mateixa religió. Tot i així, deixeu-me explicar-vos una mica sobre cada mite:
Orfeu, era fill de d'Apol·lo i es va enamorar d'una nimfa anomenada Eurídice. Finalment, la nimfa es converteix en l'esposa d'Orfeu encara que, el seu matrimoni no va durar gaire ja que un dia, Eurídice va ser atacada i ferida mortalment per una serp. L'home, endut per la tristesa i la desesperació va decidir descendir a l'inframón per a buscar a la seva estimada i fer-la tornar de nou a la vida terrenal.
Gràcies a la seva cítara i el seu gran encant musical va aconseguir el permís d'Hades i Persèfone per a poder endur-se'n a la seva dona amb una condició: Orfeu havia de caminar sempre per davant d'Eurídice, sense donar-se la volta per mirar-la en cap moment.
Tot i el difícil viatge de tornada a la superfície i dels perills que es donaven a l'inframon, Orfeu va complir amb aquella condició fins que, quan ja estaven a la superfície i pensant que el perill havia passat, va girar-se per a tornar a veure la seva estimada amb la gran mala sort que Eurídice encara tenia un peu en l'ombra de l'inframón i en aquell instant, la noia va desaparèixer en l'aire fent així, que mai més pogués tornar a la vida terrenal.
Tot i el difícil viatge de tornada a la superfície i dels perills que es donaven a l'inframon, Orfeu va complir amb aquella condició fins que, quan ja estaven a la superfície i pensant que el perill havia passat, va girar-se per a tornar a veure la seva estimada amb la gran mala sort que Eurídice encara tenia un peu en l'ombra de l'inframón i en aquell instant, la noia va desaparèixer en l'aire fent així, que mai més pogués tornar a la vida terrenal.
 |
| Orfeu i Eurídice. |
Pel que fa al mite bíblic de Lot, es diu que aquest home era nebot d'Abraham amb el qual van caminar durant molt temps junts fins que van decidir separar-se. Lot i la seva família, van instal·lar-se entre Sodoma i Gomorra, ciutats situades a les vores del mar Mort. Durant la seva estada a la que era la seva nova llar, es van donar varies batallles entre Sodoma i Gomorra contra varis pobles veïns.
En unes d'aquestes batalles, Lot i la seva família van ser empresonats pels contraris, però gràcies a l'estima d'Abraham cap a ell, va ser rescatat. Lot va ser manat marxar de Sodoma abans de que fós destruïda i així ho va fer: mentre la ciutat quedava en un no res, Lot i la seva família havien de marxar, tal i com un àngel de Déu els havia dit, amb la condició que no es giressin en cap moment per veure el que passava, però, la dona de Lot no va poder resistir la temptació de mirar com el seu lloc de vida desapareixia per complet, va girar-se i de cop, ,es va convertir en una estàtua de sal.
 |
| Lot i la seva família marxant de Sodoma |
En les dues històries es veu com la curiositat i les ganes de fer el que estava prohibit, fan jugar una mala passada als dos protagonistes, tant del mite grec com el del bíblic. Però hi ha una gran diferència entre els dos, que de vegades pot passar desapercebuda i que no se li dóna gaire importància: en el mite bíblic, no és Lot sinó la seva dona qui mira enrere essent vençuda pel patiment de saber que tota la seva vida està essent destruïda en aquell precís moment.
En canvi, en el grec, és el propi Orfeu el que comet l'errada i es gira per a veure la seva amada. Així doncs, es veu clarament a la història de Lot, el masclisme que hi ha en fer que sigui la dona la que desobeeix les ordres de Déu, que reflecteix, com en moltes altres ocasions a la Bíblia, com la dona és dolenta, com no fa cas al Senyor i com sempre, acaba fent que tot vagi malament.
En canvi, en el grec, és el propi Orfeu el que comet l'errada i es gira per a veure la seva amada. Així doncs, es veu clarament a la història de Lot, el masclisme que hi ha en fer que sigui la dona la que desobeeix les ordres de Déu, que reflecteix, com en moltes altres ocasions a la Bíblia, com la dona és dolenta, com no fa cas al Senyor i com sempre, acaba fent que tot vagi malament.
Què us sembla la posició masclista de les històries?
Clàudia Martínez
1r Batx
Comentaris
Mai havia escoltat el mite de Lot però en canvi el mite de Eurídice i Orfeu si.
Bona entrada!
Merci, seguirem en contacte ;)
Núria Pidemont
Ona Casals
Carla Corpas
Ja coneixia el mite d'Orfeu i Eurídice però sobre el de Lot mai n'havia sentit a parlar.
Molt bona comparació, la veritat és que els has sabut relacionat molt bé. Realment aquest és un bon exemple on es pot mostrar com a la Bíblia n'hi ha molt més de masclisme, i això em fa molta ràbia ja que la religió hauria de ser la primera en no menysprear als demés. Per altra banda, com ja han comentat altres companys, jo també considero que a la mitologia tot és molt més neutre...
Respecte al mites, al mite d'Orfeu i Eurídice es veu molt més la desconfiança, ja que Orfeu es va girar per comprovar que no l'estaven enganyant, en canvi al mite de Lot, des d'un principi el primer que es veu és que hi ha masclisme, ja que la condició la compleixen tots menys la seva dona, que seria com l'ovella negra.
No obstant això, considero que als dos mites qui acaba perdent igualment és la dona. Al primer, Eurídice depenia tornar a la vida terrenal si Orfeu complia la condició, en canvi, al mite bíblic en cap moment es diu que els altres sorgeixin afectats ja la única que acaba realment malament és la dona de Lot convertint-se en una estàtua de sal.
He sentit a parlar varies vegades sobre el mite d'Eurídice i Orfeu, i la veritat és que és un dels mites més tràgics que he sentit. És increïble com Orfeu fa tot i més per recuperar a la seva estimada després d'haver mort per la picadura d'una serp. Sincerament trobo que no és just el final d'aquest mite, ja que després de tot el que s'havia esforçat per aconseguir-la, quan només ha de complir una norma, no girar-se, ho fa i la perd per sempre. Però, en aquest cas, no es gira per curiositat, sinó que és gira perquè creu que tota ella ja està al món terrenal.
L'altre mite no l'havia escoltat mai, però en aquest sí que es pot apreciar perfectament el masclisme contra la dona de Lot, ja que li donen totes les culpes a ella quan també li hagués pogut passar a qualsevol altre.
M'ha agradat molt la comparació que fas entre els dos mites, perquè la veritat és que són molt semblants, tot i que en el primer mite no s'hi aprecia tant el masclisme cap a la dóna.
Tot i això, s'ha de admetre que la que sempre hi surt perdent és la dona, ja que en el primer mite torna a l'inframón i en el segon cas es va convertir en una estàtua de sal com a càstig.