EL RAPTE D'EUROPA

Escrita per -

Europa, segons la mitologia grega, va ser una gran princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa. Algunes històries expliquen, també, que podia haver estat filla de Fèlix.

Europa i el brau, de Gustave Moreau

Segons la llegenda, Zeus es va enamorar d'Europa quan jugava amb les seves companyes i amigues a la platja d'on el seu pare regnava. Quan Zeus va veure aquella bellesa, va témer de que pogués ser rebutjat. Segur amb el que feia, es va transformar en un bonic brau blanc amb banyes semblants al creixent lunar. Havent fet aquesta transformació, va rendir-se als peus de la preciosa donzella.

Al principi, la jove princesa es va espantar, però mica en mica va anar agafant confiança en l'animal. Primer de tot, va optar per acariciar el ventre d'aquell meravellós ésser i per últim, va decidir pujar-li a les espatlles. Ja que Zeus esperava aquesta reacció d'Europa, immediatament es va aixecar i va marxar cap al mar.
El rapte d'Europa, de Ticià


Europa cridava i s'agafava amb força a les banyes, però Zeus no es va parar; va entrar salvatjament a les onades i es va allunyar de la terra, fins arribar a Creta. Els germans i la mare d'Europa van sortir en buscant-la desesperadament, però no la van trobar.

Es van dirigir concretament a Gortina (Creta), on es van casar al costat d'una font i uns plàtans beneïts per haver presenciat l'acte diví d'amor. Aquests arbres mai més van perdre les seves fulles. D'aquesta unió van néixer tres fills: Minos, Sarpèdon i Radamantis.



 



Zeus, però, no podia quedar-se amb la bellesa d'Europa, raó per la qual la recompensa amb tres regals. El primer és Taló l'autònom, que era de bronze i cuidava les costes de creta contra les embarcacions estrangeres. L'altre va ser un gos que mai fallava en la caça i sempre aconseguia atrapar les seves preses. Per últim, li va entregar una sorprenent javelina que sempre encertava al blanc triat.

Adicionalment, i per compensar-la per complet, Zeus va aconseguir que Europa es casés amb Asterió. Ja que ell no tenia fills, va decidir adoptar als de Zeus.

Quan Europa va morir, se li van permetre els honors divins i el brau que en que Zeus l'havia estimat va ser convertit en una constel·lació i fins i tot als signes del zodíac.

Laia Fernández
4t B

Comentaris

Montse ha dit…
Bona entrada, Laia, els raptes són un tema recurrent en la mitologia. A veure si entre tots en sabeu esmentar altres exemples.
3 de febrer del 2012, a les 12:06
Víctor Almazán ha dit…
La veritat es que aquest rapte no l'havia escoltat mai i està molt bé, perquè aquest rapte és el començament com ha història del minotaure de Creta.
16 d’abril del 2012, a les 19:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació