I, CARRION (ICARIAN)

El títol d'aquesta entrada correspon al nom d'una cançó de Hozier, un artista irlandès que a través del mite d'Ícar crea una metàfora sobre enamorar-se. 

El mite el coneix tothom, el noi que tot i els advertiments del seu pare va volar massa a prop del sol, i per això es va precipitar al mar mentre la cera de les seves ales es desfeia. A partir d'aquesta història el cantant va crear una cançó anomenada I, Carrion (Icarian).

La caiguda d'Ícar de Jacob Peeter Gowy

La lletra comença amb Ícar volant i descrivint el sentiment de lleugeresa que l'envaeix: 

"I feel lighter than I have in so much time

I've crossed the border line of weightless

One deep breath out from the sky

I've reached a rarer height now that I can confirm

All our weight is just a burden offered to us by the world"

El narrador de la cançó, utilitza el sentiment de volar com a metàfora d'entrar en una nova relació, on tot sembla molt senzill. A més, de la mateixa manera que Ícar pensa que la seva imprudència al volar no tindrà conseqüències, el narrador no és conscient dels efectes que aquest amor tindrà en el futur. 

Diverses persones pensen que la frase final de l'estrofa fa referència al tità Atles ("tot el nostre pes és simplement una càrrega oferta a nosaltres pel món"), ja que ell va ser condemnat a subjectar el pes del món a les seves espatlles. 

En la tornada trobem una altra frase que torna a ressaltar el fet de creure impossible que res dolent succeeixi: 

 

"And though I burn, how could I fall

When I am lifted by every word you say to me?

If anything could fall at all, it's the world 

That falls away from me"

Com pot ser que si estic volant tant lleugerament caigui? Com pot ser que si ara estic enamorat pugui passar alguna cosa que em faci sentir malament? L'eufòria del vol fa que pensem que som l'última cosa existent, fins i tot, abans que el mateix món, que pogués caure. 

En el segon vers diu el següent: 

You have me floatin' like a feather on the sea

while you're as heavy as the world 

That holds your hands beneath 

Once I wondered what was holdin' up the ground 

But I can see that all allong, love, it was you all the way down. 

Aquí es veu el sentiment de tranquil·litat que aporta l'amor al narrador, que es contraposa amb la figura de el seu enamorat que segurament porta més càrrega emocional. Això es podria interpretar com una juxtaposició entre la figura d'Ícar (que vola lleuger) i Atles (que ha d'aguantar molt de pes). 

En la retornada el narrador s'ofereix a compartir aquesta càrrega amb l'altre i seguidament trobem la tornada:

We'll float away, but if we fall

I only pray, don't fall away from me

Està demanant que tot i que caiguin, que almenys no es separin. Està disposat a caure si això significa que seguiran junts. 

La cançó acaba amb una variació d'una frase que ja ha pronunciat: 

If I should fall on that day

I only pray, don't fall away from me

El final es pot dir que és obert. No sabem com acabarà la relació, si cauran o no, però és innegable que el narrador i l'oient són conscients del tràgic final del mite i això fa que la caiguda sembli inevitable. 

Deixo aquí la cançó per si la voleu escoltar i recomano que si voleu entendre més la lletra en llegiu la traducció. 

Maria Teresa Valls

1r Batx