EL MITE DE PROMETEU


Prometeu és una divinitat de la mitologia grega, en algunes versions del mite, el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità i està relacionada amb tres esdeveniments mítics:

·L'aparició dels sacrificis als déus,
·El control del foc per part dels humans,
·L'aparició de la dona.

Prometeu, tità

El poeta grec Hesíode ens mostra el Caos com la primera manifestació de l'univers. El caos és un espai obert i infinit envoltat d' una densa foscor. D'ell neixen d'entre altres Gea (Terra), i aquesta unida amb Urà (Cel) engendra els tres Ciclops, els tres hecatonquirs i els dotze Titans. Prometeu era un d'aquest dotze Titans.

Hesíode tracta el mite de prometeu a les seves dues obres, la Teogonia i Treballs i dies, amb petites diferències.
Bàsicament, a la Teogonia  ess centra en els enganys de Prometeu a Zeus, mentre als Treballs desenvolupa la relació del mite de Prometeu amb el de Pandora.

Segons la versió exposada a la Teogonia, Prometeu és fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. Hesíode presenta Prometeu com un rebel contra el poder de Zeus, i explica els dos enganys de Prometeu a Zeus.

El primer té a veure amb l' explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus, serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaven als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribara fins els déus.
Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollís la part que més li agradés. La part triada per Zeus seria la que seria oferta als déus, mentre que l'altra quedaria pels humans. Zeus, enganyat per l'aparença, va escollir la part dels ossos i la grassa. En adornar-se de l'engany, Zeus es va enfurismar contra Prometeu i va decidir castigar els humans prenent-los el foc, la qual cosa provocaria la misèria dels humans, ja que no podrien escalfar-se o cuinar aliments.

Amb la intenció d'ajudar els humans, Prometeu va robar el foc als déus, amagant-lo dins d'una canya buida i el va donar als humans. Zeus es va enfurir tant que va fer un  doble càstig: un per Prometeu i un  altre per als humans.

Pel que fa a Prometeu:

Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que se li mengés el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Hèracles el va alliberar.

Pel que fa als humans:

A la versió de l'obra dels Treballs, Hesíode explica que Zeus va ordenar Hefest, el déu ferrer, que construís una figura femenina, Pandora. Hefest la fa amb terra i aigua, li dona veu i força humana i fa que el seu rostre  semblant al de les deesses. Atena li ensenya l'art del teixit; Afrodita li dona atractiu sexual i Hermes la intel·ligència. Una vegada acabada, Zeus encarrega a Hermes que li doni el regal a Epimeteu (germà de Prometeu), però Epimeteu no fa cas del consell del seu germà, que l'havia avisat que no acceptés cap regal de Zeus, i l' accepta.
Després, Pandora va destapar una guerra que contenia els mals i les preocupacions, de les quals els humans havien estat lliures fins el moment, i les va escampar pel món.
 
    Epimetu     

Pandora 

Hesíode, poeta grec

Aquí podem observar una petita explicació d'un vídeo on ens explicarà en què consisteix el mite de Prometeu:

Claudia Claramunt
1r Bat

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
M'ha semblat molt interessant la història de Prometeu i està ben explicat. Has donat informació important sobre Prometeu i la seva relació amb Zeus, així com els càstigs que van rebre tant Prometeu com els humans. També vas esmentar la connexió entre la història de Prometeu i la història de Pandora, la qual cosa és important perquè totes dues històries estan relacionades entre si.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES