MADRID i LA MITOLOGIA CLÀSSICA

A principis de desembre de l'any passat vam anar a Madrid durant els 5 dies del Pont de la Puríssima. La ciutat em va agradar molt i hi va haver una cosa que em va cridar molt l'atenció: la seva monumentalitat. Crec que em va sobtar perquè estic acostumat amb Barcelona que és una ciutat poc monumental. Tot i això se sap que tota capital "imperial" ha de tenir les seves grans avingudes coronades pels seus ostentosos monuments. París és el màxim exponent d'aquest tipus d'urbanisme, i de fet, es sol dir que Madrid es va inspirar i es segueix inspirant en la capital francesa alhora d'organitzar la ciutat.

En aquest moment, el lector s'estarà preguntant, perquè carai estic explicant tot això. Doncs bé, durant aquells cinc meravellosos dies a Madrid, me'n vaig adonar que molts d'aquests monuments estaven dedicats a déus i deesses greco-romanes. I és que voltar per Madrid és gairebé com voltar per l'Olimp, i ara faré un petit repàs de les estàtues més conegudes.

PASEO DEL PRADO

En aquest monumental passeig és on s'hi troben les escultures més importants i conegudes de Madrid. Aquest passeig va ser manat a construir pel rei Carles III al s.XVIII. En aquell moment el Prado era als afores de la ciutat, hi passava un petit torrent que estava situat entre les muralles de la Vila de Madrid i el Parc del Buen Retiro on el rei hi tenia nombrosos palaus i propietats. Així doncs, Carles III, amb fortes influències tant ideològiques com arquitectòniques de la il·lustració va decidir fer un passeig monumental i naturalitzat perquè els madrilenys hi poguessin anar a passejar. Aquest passeig estaria presidit per un seguit de fonts les quals, altre cop per influència de la il·lustració, estarien dedicades a déus i deesses greco-romanes. 

Actualment el Paseo del Prado ha canviat molt de com era llavors, avui en dia alberga la seu d'importants institucions com: l'Ajuntament de Madrid, el Banc d'Espanya, el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza... Però el que encara conserva són les seves tres grans fonts monumentals: Cibeles, Neptuno i Apolo. 

FUENTE DE CIBELES

Segurament molts de vosaltres n'haureu sentit a parlar. És un dels símbols de la ciutat i un dels punts més concorreguts d'aquesta. Es tracte d'una font d'estil neoclàssic que va ser construïda en la planificació del Paseo del Prado pel rei Carles III al s.XVIII. L'estàtua està dedicada a Cibeles, una deessa frígia apropiada posteriorment per les mitologies clàssiques. És la deessa de la Mare Terra, de les muntanyes i les cavernes, de les muralles (d'aquí la seva corona) i dels lleons. 

La Font de Cibeles també és coneguda per ser el lloc on el Reial Madrid hi celebra els seus títols (aquesta temporada no hi ha hagut celebració). Es podria dir que és com el seu Canaletes. Una comparació que, per cert, és un clar exemple de la poca monumentalitat urbanística que té la capital catalana. Nosaltres celebrem les victòries en una font d'aixeta i ells ho fan en una gran font ornamental. 

FUENTE DE NEPTUNO

És una altra de les fonts més importants de Madrid, i una altra de les fonts que conforma el conjunt del Paseo del Prado. Aquesta està dedicada a Neptú el déu dels mars. La font està conformada per una estàtua de Neptú sobre una gran petxina amb uns cavalls galopant al davant. 

Si hem dit que a la font de Cibeles és on hi celebraven els títols el Reial Madrid, en aquesta és on hi celebren les victòries l'Altlètic de Madrid.

FUENTE DE APOLO

L'última font del conjunt i també la menys coneguda és la dedicada al déu Apol·lo, déu de les Belles Arts. Aquesta a diferència de les altres està envoltada per vorera i no per carretera. A Madrid també se la coneix com a Font de les Quatre Estacions ja que hi té representades les quatre estacions personificades en dones.

LES TEULADES DE LA GRAN VIA

La Gran Via és un dels carrers més importants de Madrid, ja que s'hi troben edificis molt monumentals i institucions prestigioses. Si hi heu passat mai us n'haureu pogut adonar que molts d'aquests edificis estan presidits per una escultura al seu capdamunt. Com si de la cirereta d'un pastís es tractés. Hi ha qui diu que aquests déus i deesses instal·lades als terrats dels edificis protegeixen i vetllen per tota la ciutat. Sigui cert o no, farem una breu repassada per tot aquest conjunt escultòric que ens brinda la Gran Via de Madrid.

La Minerva situada al terrat del desmesurat edifici del Circulo de Bellas Artes.

Una de les estàtues més conegudes és la Niké situada al cim de la impressionant cúpula de l'Edifici Metròpolis.

A una altra cúpula de la Gran Via hi podem trobar representada Diana, caçant amb el seu arc:

Arnau Espina,

4t ESO