ÈDIP REI
El mite d'Èdip comença encara abans que ell nasqués, quan el seu pare va desobeir als déus. Èdip és fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes. Abans que nasqués, el seu pare va anar a l'Oracle de Delfos, qui li va dir que el seu fill l'assassinaria, i es casaria amb la seva dona, és a dir, la seva pròpia mare. Poc després, Iocasta va donar llum a un nen, i Laios va decidir que el millor a fer per escapar de la profecia era assassinar al nadó, abans que pogués ser ell qui l'assassinés. Però per coses del destí, el nen, en lloc de mort, va acabar en mans dels reis de Corint, ja que la criada qui li havia de donar mort, no va poder cometre tal atrocitat.
Èdip va créixer, i a poc a poc començava a sospitar que els seus orígens no eren els que havia estat explicat. Un dia va decidir anar a consultar l'Oracle de Delfos, i el que li va dir va ser el mateix que havia dit una vegada al seu progenitor: "mataràs el teu pare i t'amaniràs al llit amb la teva mare". Ell, horroritzat, i pensant que els seus verdaders pares eren els de Corint, va escapar a teves, pensant que escaparia així al seu destí.
De camí a Tebes, es va trobar amb un home gran, que va pensar que era el líder d'una banda de lladres, i després d'una discussió el va matar. Aquell era en realitat Laios, el seu pare, i així es va complir la primera part de la profecia de l'Oracle.
Quan va arribar a l'entrada de Tebes, es va trobar amb un monstre amb cap de dona i tors de dona, veu d'home, cos de lleó, cua de serp i grans ales d'ocell: era l'Esfinx, que terroritzava el poble, i es menjava qui no sabia encertar el seu enigma, cosa que ningú havia aconseguit encara. En veure Èdip, li va plantejar dit enigma: "Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, al migdia a dues, i a la nit a tres?". Èdip va respondre de seguida: "L'home, que de nen s'arrossega, de jove camina dret, i quan ja és gran s'ajuda del bastó". L'Esfinx es va suïcidar quan va veure que l'havien vençut.
Èdip i l'Esfinx, Gustave Moreau |
A la ciutat de Tebes ja havia arribat la notícia que el seu rei havia mort, i necessitaven algú que els governes. Quan es va saber que Èdip havia vençut a l'Esfinx, es va casar amb Iocasta, i se'l va coronar rei.
Durant molt de temps, la parella va viure feliç, sense saber que eren mare i fill. Fins i tot van tenir dos fills i dues filles. Fins que va arribar el dia en què es va descobrir tot. Iocasta, al saber que havia estat casada i havia anat al llit amb el seu fill, va suïcidar-se. Èdip es va arrancar els ulls, i va vagar per Tebes, acompanyat d'una de les seves filles, Antígona.
Èdip i Antígona, Charles Jalabert |
Comentaris
Bona entrada!
M'ha agradat molt l'entrada, crec que has resumit molt bé una història tan enrevessada.