DÉUS GRECS I
Els déus grecs eren molts semblants als humans, però tenien deferències. Les diferències més bàsiques són que els déus són immortals, és a dir, mai moriran, també tenen poders especials de tota mena, tenen el poder de viatjar ràpidament sense cap ajuda, ells no treballen menys quan es posen a prova i finalment no estan sotmesos a la llei. Cada déu és responsable, amo i senyor de cada parcel·la de la vida o del món.
El que acostumen a menjar els déus grecs són l'ambrosia que és una substància associada als déus que es considera generalment el menjar dels grecs i també hi ha el "nèctar" que és la beguda. Són aliments que només ells podien menjar i beure. Aquets aliments els garanteixen la immortalitat, és a dir, mai seran mortals. També aquests aliments els provoca un canvi de color en la sang anomenat "icor", en la qual els permetia curar-se les ferides d'una manera molt ràpida.
Els déus grecs normalment vivien en una muntanya, la més alta de Grècia, anomenada l'Olimp. El cim de l'Olimp sempre estava nevat o amb molta boira i per això els antics grecs es pensaven que eren inaccessibles.
El càstig diví dels déus grecs s'anomena "nèmesis", pot ser molt dur el període i llarg. Els déus són molt rabiosos quan es produeix "hybris", és a dir, un problema provocat per humans.
Afrodita: Deessa de l'amor, la bellesa, el desig, el plaer. Casada amb Hefest, tot i que va tenir més d'una amant com Ares, Adonis, Anquises. Era l'única deessa que apareix semi nua o nua. Els seus atributs són les roses, la petxina, sobre la qual va navegar després de néixer i la poma que simbolitza l'antiguitat i el colom.
Afrodita de Capua - Període Adrianeu (117-138 d.C)
Zeus: És el déu, rei i pare dels déus grecs. És qui governa l'Olimp, déu dels cels, del temps, trons, els llamps, la llei, l'ordre i finalment la justícia. Fill de Cronos i Rea. La seva primera dona es deia Hera. Quan Zeus li era infidel a la seva dona, Hera s'encarregava de castigar a totes les dones que estaven amb en Zeus.
Tot i que Zeus va tenir nou parelles i amb cada parella va tenir diferents fills.
Jupiter de Smyrne, Pierre Granier (1635-1715)
El naixement de Zeus: Cronos el pare de Zeus sempre que neix un fill ell se'l menjava, ja que, si els deixa vius amb ell més tard algun dels fills el destronaria i ell perdrà el poder que té. Tot això li van aconsellar Gea i Urani. Un dia Zeus va anar cap a Gea i li va demanar que l'ajudi. Ella va fer un pla en contra de Cronos per ajudar a Zeus. Gea li va dir a Cronos que millor que neixin els nens a l'illa de Creta, després quan li tocava a Cronos menjar se els fills Gea va deixar que ho faci i més tard li va donar una pedra tapada amb una tela perquè així la pedra faci que Cronos vomiti i els fills tornessin a la vida. Cronos so va creure i així va passar ell va vomitar els fills que havia menjat. Zeus i els seus cinc germans van guanyar els titans, Cronos va començar la guerra de el furiós que estava.
Apol·lo: déu de la música, l'art, el coneixement, la pesta, la cura, la poesia, el tir amb arc i el sol. Fill de Zeus i Leto, i té una germana bessona anomenada Àrtemis.
Ares: déu de la guerra, la sang, la violència. Es fill de Zeus i Hera. Era l'amant d'Afrodita. Aquest déu se'l caracteritza pel mal humor i molt poc confiable, i també recorda el caos de la guerra.
Àrtemis: deessa verge de la cacera, els animals, el desert, les noies joves, el parts, i la lluna. S'associa amb l'arc i les fletxes. Filla de Zeus i Leto i la germana bessona d'Apol·lo. Uns dels animals sagrats per ella són els ossos, Cérvols i els porcs senglars.
Àrtemis pintada al segles XIX per Francesco Hayez
Posidó: déu del mar, els rius, les inundacions, les sequeres i els terratrèmols. Fill de Crono i Rea. És germà de Zeus Governa en un dels tres regnes de l'univers com a rei del mar i de les aigües. Els seus animals sagrats eren el cavall i el dofí. Estava casat amb Amfítrite. El seu equivalent romà era Neptú.
Hèstia: era la deessa de la llar en la mitologia grega, i en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Filla de Cronos i Rea. És caracteritzada en l'art com la dona que porta el vel. El seu símbol és el foc de la llar. En la mitologia no acostuma a sortir molt, té un segon paper.
Hèstia, Giustiniani
Iman Barmou
1r batx
Comentaris