Pandora, interpretació artística de Pandora obrint la caixa
Epimeteu sembla ser anàleg d'Adam mentre que Eva sembla ser anàleg de Pandora. De la mateixa manera que Epimeteu té l'encàrrec de donar atributs a tots els animals, Adam també té una tasca semblant de donar noms els animals. Tan els personatges de la mitologia i els de la bíblia es descriuen com a mancats de saviesa; Pandora en obrir la caixa, i Adam i Eva en menjar-se l'arbre de coneixement. En les dues històries, l'home va ser creat a partir de fang i la dona va ser creada abans que l'home. Déu posa un objecte prohibit investigar, l'arbre de coneixement i a Pandora, la capsa. La curiositat de Pandora la porta a obrir la caixa de la mateixa manera que la curiositat d'Eva la porta a menjar de la fruita prohibida: en ambdós casos, la dona és la culpable. Aquestes figures revelen les opinions culturals que tenen cap a les dones, Déu i el món que ens envolta.
ORFEU I EURIDÍCIE I LA HISTÒRIA DE LOT I LA SEVA ESPOSA"Segueix caminant, no mires enrere. Si mireu enrere, el vostre amant, es perdrà a l'infern per a tota l'eternitat, o us dissoldreu en un pilar de salt." Les seves tràgiques històries ens explica la història de perdre algú que estimes per no seguir una regla senzilla. Hades, rei d'inframón, va quedar captivat pel cant d'Orfeu i va acceptar que podria tornar a portar a Euridície en el món dels vius amb la condició que no és girés per veure-la en el camí. La dona de Lot, personatge bíblic, una persona desobedient que es va convertir en un pilar de sal per mirar enrere per veure la destrucció de Sodoma i Gomorra mentre ella i la seva família fugien. A diferència de l'esposa de Lot, Hades no castiga Orfeu pel seu acte, però l'home, desconsolat es queda, tanmateix, caminar pel món desesperat per la pèrdua d'Euridície. Hi ha diferents perspectives de la raó per la qual Orfeu es gira: l'acció neix d'una falta de confiança en la promesa d'Hades. Però en la meva opinió, igual que la dona de Lot, es gira com a conseqüència de temptació.
Orefeu i Euridície, Christian Gottlieb Kratzenstein Pilar de Sal, al costat Jordà del mar Mort, coneguda com l'esposa de Lot
HÈRACLES I SAMSÓ
Samsó era un llegendari guerrer i es caracteritzat per la seva immensa força física, que va utilitzar durant vint anys contra els filisteus, derivava dels seus cabells sense tallar. Hèrcules va ser el més gran dels herois mitològics. És conegut per la seva increïble força, coratge i intel·ligència. Hèrcules és en realitat el seu nom romà, però els grecs l'anomenen Hèracles.
- DERROTAT PER DONES La captura de Samsó pels filisteus és causada per la seva segona esposa, Dalila, que pressiona Samsó que li expliqui el secret de la seva força que rau dels seus cabells sense tallar. L'afaita completament d'aquesta manera, és capturat fàcilment i el torturen i el empresonen.
Hèracles també és abatut per la seva dona. La seva segona dona, Deianira, té un abric lligat amb un verí d'hidra que creu que farà que Hèracles l'estimi més. Quan finalment el sospita d'adulteri, li dona l'abric perquè s'ho posi només per descobrir que crema la carn del seu marit i el mata. - COSES QUE VAN FER Els dos són coneguts pel seu és característics de maces com a armes. Van beure aigua que venia miraculosament d'una roca, van enderrocar les portes d'una ciutat, van matar un lleó amb les seves mans nues...
UNA REFLEXIÓ SOBRE LES SEMBLANÇES I L'ACTUALITAT Amb aquests exemples donats, podem treure moltes conclusions. Segons cada persona, i la seva opinió, podran dir que aquests fets realment van passar o no. En altres paraules, tot depèn de la nostra creença. Els mites són històries basades en tradicions. Hi haurà mites amb orígens actuals mentre que altres poden ser completament ficticis. Per molt que siguin ficticis per ambdues vessants, tenen una finalitat ja sigui en l'antiguitat o en l'actualitat: ensenyar i oferir lliçons valuoses. És el millor d'aquests dos conceptes. No depèn de la teva cultura, creença, etc. Ofereixen grans descobriments, temes importants, reptes de la vida... dels quals tothom pot aprendre. Justie Anaman 4t ESO |
Comentaris