EL MINOTAURE

Escrita per -

Minotaure, fill del toro de Creta i de Pasífae. És un toro que ha sigut portat a la vida per Posidó, que va haver de ser detingut per Hèracles per els problemes que causaven a Creta. 

                                          Estàtua de Myron, museu arqueològic ncional d'Atenes

El rei Minos va demanar ajuda a Posidó, perquè el poble el tries com el nou rei, el déu del mar va respondre a les seves supliques, apartant del mar el toro de Creta demana-li que  el sacrifiqués en el seu honor.

                                                Poseidón, deu del mar, fet per Angolo Bronzino

Minos va sacrificar un altre toro, ja que s'havia quedat meravellat pel toro. Posidó es va venjar del rei fent que la seva esposa Pasífae s'enamorés del toro de Creta. 

Minotaure i el laberint

El Minotaure es va tornar un gran problema, ja que nomes s'alimentava menjant humans, de manera que va creixent i es va fen més salvatge. Els cretenc van parlar amb Dèdal, consideraven que era l'única persona que és capaç de crear alguna cosa per detenir el Minotaure.

Dèdal va crear el laberint de creta per poder aturar al Minotaure, fent una estructura enorme plena de camins que es creuen entre ells, deixant el Minotaure al centre.







Moneda de plata de Cnosos en què es representa el laberint 




Minos atacava a Atenen, ja que els atenesos havien matat al fill del rei de Creta. Minos en alguns moments demanava als atenesos que havien d'enviar 7 donzelles i 7 adolescents masculins al laberint, així eren sacrificats pel Minotaure.  

En aquest vídeo es pot veure tota la història molt ben explicada punt per punt per si vols saber més coses. 

Bassma Boukilou
4t ESO

Comentaris

kawtar el mouden ha dit…
Bona entrada! He arribat a escoltar alguna cosa del Minotaure però no he estat molt ben informada com ara. Aportes molt bona informació, senten perfectament l'entrada, molt interessant. M'hagués agradat més si haguessis profunditzat mes sobre la seva vida, vida personal,... Però igualment així es una entrada molt interessant.

Bona entrada!!!
2 de febrer del 2023, a les 12:59
Sara Torres Pedret ha dit…
Bona entrada, tot i ja saber una mica sobre aquest m'hauria agradat que haguessis explicat una mica més del mite, però en general tot està molt bé, ja que el que has dit crec que és el que més destaca d'aquest mite, és a dir, que el tanquen en el laberint, llavors que s'ha de menjar una persona etc. Bona entrada.
2 de febrer del 2023, a les 13:26
Laura Font ha dit…
Bona entrada, el minotaure és una figura molt significativa i important dins de la mitologia grega, tothom n'ha sentit a parlar dins de mites o fins i tot en representacions cinemetogràfiques, com pot ser en el primer llibre i pel·lícula de la gran saga de llibres i pel·lícules Percy Jackson
6 de febrer del 2023, a les 17:43
MANAL BOUKILOU ha dit…
És una entrada bastant curiosa, fins i tot per l'aparellament d'un toro i una dona humana. Té un final trist, però a l'hora bo, ja que Teseu, al saber que el seu pare es va suïcidar, es va entristir molt, però, tot i això, immediatament va ser coronat rei d'Atenes i durant el seu regnat va donar al poble lleis sàvies i justes.
9 de febrer del 2023, a les 10:47
Angie Soto ha dit…
Bona entrada, ha set molt interessant i entretinguda. A més a més, mai havia pensat en l'origen del minotaure, i em sembla curiosa. Molt ben redactat i explicat.
2 de març del 2023, a les 13:40
Edurne Ruiz ha dit…
Un mite molt curiós i important per entendre també el mite d'Ícar i Dèdal. Trobo també una falta de deshonra el que va fer el rei Minos perquè, ja que Posidó l'ajudava a ser rei, el que hauria d'haver fet era matar al bou i no quedar-se'l per a ell. Això crec que seria un indici d'avarícia.
10 de març del 2023, a les 8:53
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació