ORFEU I EURÍDICE
Eurídice era una nimfa i Orfeu era fill de Èagre i la Musa Cal·líope, tot i que autors com Apol·lodor d'Artemita, volien intentar explicar un doble parentesc, ja que també es creia que el seu pare podria ser Apol·lo, ja que explicaria els seus dots musicals, i ho van fer dient que Èagre és el seu pare biològic, i Apol·lo, l'adoptiu.
La seva història va començar després de l'aventura que va viure amb els Argonautes, quan es van casar. Un dia, Eurídice, estava caminant per un camí juntament amb els Nàiades (nimfes d'aigua), quan va patir un intent de rapte per part d'Aristeu, un pastor rival d'Orfeu. Ella aconsegueix escapar, però mentre esta corrent trepitja un escurçó (altres versions diuen que va ser una serp), que li mossegà el peu i provocà la mort. Mentre mor pensa en el seu enamorat.
Orfeu i Eurídice, Joseph Paelinck |
Quan Orfeu va descobrir la mort de la seva estimada, va decidir anar a buscar la seva ànima a un lloc que ningú havia gosat trepitjar: el Món dels Morts.
Orfeu va anar a buscar Caront, que era un dels barquers d'Hades, encarregat de conduir les ombres dels difunts a l'altre banda del riu, i li demana que el porti al món dels morts. Caront es nega, per tant, Orfeu, per aconseguir el que vol, decideix fer us de la seva màgia i li cantà una cançó amb la seva lira. Caront, encantat, porta a Orfeu a on ell li diu.
Quan són a les portes de l'infern, són vigilades per Cèrber, el gos de tres caps que les protegeix. Llavors Orfeu, per poder passar, li recità una cançó amb la seva lira, i va aconseguir arribar a l'Infern.
Al arribar es trobà amb Persèfone i Hades, deus dels Inferns. A ells també els cantà amb la lira per demanar l'ànima de la seva estimada. L'encant de la seva veu va fer impossible que li neguessin el que ell demanava. Mai ningú havia recitat un cant tant preciós als inferns, mai un amor havia estat tant lluitat, i la súplica d'Orfeu va arribar als recons més llunyans del Món dels Morts. Persèfone i Hades accedeixen a tornar-li la vida a Eurídice, però amb una condició, va dir Hades: "Has d'agafar-li la mà, posar-te davant seu, i caminar pel camí que us portarà fins el món dels vius, però a més, no la podràs mirar als ulls fins que sigueu a la terra dels vius, si la mires abans, el joc haurà acabat, i la teva estimada quedarà atrapada en al Món dels Morts per sempre."
Orfeu i Eurídice, Camille Corot |
Junts travessaren el camí que hi ha dels Inferns al món dels vius, i quan Orfeu ja te els dos peus a la terra dels vius, es gira, inconscient de que Eurídice encara tenia un peu al Món dels Morts. Llavors, en aquell mateix moment, va veure com perdia la seva estimada per sempre. Va intentar tornar a l'Infern de totes les maneres possibles, però no el deixaren tornar. Llavors Orfeu marxà trist.
Orfeu i Eurídice, Catherine Sparks |
Orfeu, víctima del més gran desconsol, torna a la Terra sol. Renuncià a la companyia dels humans i des de llavors, cantà i plorà les seves penes als acords de la seva lira. Les pedres, els rierols i els arbres, que eren els seus únics amics, l'escoltaven complaguts.
Les dones enamorades del poeta van intentar seduir-lo, però ell, encara enamorat de la seva estimada Eurídice, va fugir lluny d'aquelles dones. Elles el van seguir i trobar, i furioses per la seva fugida, van esbocinar la seva roba i esquinçaren el seu cos. El seu cap va caure per les aigües, deixant escoltar la seva veu, i en aquell lloc en van fer un santuari en el seu honor.
La mort d'Orfeu, Émile Lévy |
Fet trossos el seu cos, la seva ànima, ja lliure, va poder partir cap al Món dels Morts, i allà, juntament amb Eurídice, van poder vagar cantant a l'amor més gran que la mort per tota l'eternitat.
Comentaris