POMPEIA
Pompeia és una ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia. Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, la qual els romans anomenaven Pompeii. Aquesta ciutat va ser ocupada inicialment pels oscs, després va passar a ser dels etruscs i més tard pel samnites. L'any 310 aC va passar a ser part de la Campània romana.
Ruïnes de Pompeia amb el Vesubi de fons |
La ciutat servia de port a les poblacions de l'interior, des del final de la República, era lloc d'estiueig per als romans opulents; Ciceró hi tenia una vil·la.
Molt danyada per un terratrèmol el 63 aC, i en plena reconstrucció, fou completament sepultada per la gran erupció del Vesuvi l'agost del 79 dC sota una capa de cendres i de pedruscalls eruptius, que assolí un gruix de sis a set metres. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir un 2.000.
L'erupció del Vesuvi representada a la pel·lícula "Pompeii" |
Es va perdre gairebé memòria de la ciutat, fins que l'any 1594, l'arquitecte Domenico Fontana, va descobrir inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc.
Les primeres excavacions a Pompeia es van fer el 1748. Cada vegada que es descobria un edifici més, s'anava recuperant obres d'art i objectes. Aquestes excavacions ens permeten reconstruir els aspectes social, la vida quotidiana, cultural, econòmica i mundana de la ciutat.
Els habitants petrificats per l'erupció |
Avui dia, Pompeia es presenta davant els ulls dels visitants i els transporta al dia en què el volcà va explotar. Tot sembla que encara sigui viu: la tragèdia de Pompeia no ha destruït la ciutat sinó que ha aturat el temps per acabar-la restituint amb l'aspecte que tenia aquell dia concret de l'lany 79.
Cliqueu aquí per veure més ruïnes.
Aquí adjunto una animació del dia de la catàstrofe:
Cliqueu aquí per veure més ruïnes.
Aquí adjunto una animació del dia de la catàstrofe:
Èlia Vilà
1r Batx
Comentaris
Les cendres de les erupcions encara són presents en una ciutat on, després de quedar deshabitada, només en queden les restes més testimonials.