GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (VI): NIX

Escrita per -
Hem parlat de mares que van engendrar déus i titans que fan grans proeses, però la majoria de déus menors van ser engendrats per una mateixa mare. Aquesta és Nix, deessa de la nit.

UNA MICA D'INTRODUCCIÓ
Nix és filla de Caos, la primera divinitat. Està casada amb l'Èreb, que és també un fill de Caos que representa la part fosca del món, la part que es troba sota terra. Com a germans té Gea, Tàrtar i Eros, a part d'Èreb. Nix està explicada de manera diferent, segons qui va escriure sobre ella. Homer i Hesíode ho van fer.

Pintura de Nix
NIX SEGONS HESÍODE
La descendència de Nit segons Hesíode es molta. Amb el seu germà, Èreb, va engendrar Èter, déu de la llum, i Hemera, deessa del dia. Ara bé, tota sola, va engendrar molts més déus i criatures:
  • Momo, déu del sarcasme
  • Ponos, déu de la pena
  • Moros, relacionat amb el destí dels mortals, era l'encarregat d'assenyalar l'hora de la seva mort
  • Tànatos, déu de la mort
  • Hipnos, déu dels somnis
  • Les Hespèrides, nimfes del crepuscle (tot i que també s'ha dit que son filles d'Atles)
  • Les keres, les imatges del destí al camp de batalla
  • Les moires, les deesses del destí de cada persona
  • Els onirs, mil fillsque representaven les personificacions dels somnis
  • Nèmesi, deessa de la venjança
  • Apate, deessa de l'engany
  • Fílotes, deessa de la tendresa
  • Gera, deessa de la vellesa
  • Eris, deessa de la discòrdia
  • Oizís, deessa de l'angoixa
A la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hemera abandonava el Tàrtar quan Nix hi entrava, i això explicaria la nit i el dia.

Pintura del jardí de les Hespèrides

NIX SEGONS HOMER
Al LLibre 14 de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu dels somnis, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir a Zeus. Zeus entra en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si no hagués fugit espantat de la seva mare Nix. Hipnos comenta que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera HIpnos va poder escapar.


Escultura que representa a Hipnos

Maria Erra
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Encara estic sorprès de la quantitat d'éssers va engendrar Nix! Una llista interminable...
D'altra banda, no sabia que Nix era la primera divinitat. És, segurament, per aquest fet, que l'arbre genaològic de les divinitats, titans, etc. comenci a ser tan gran com és.
Bona entrada, Maria!
30 de març del 2018, a les 18:05
Helena ha dit…
És sorprenent la quantitat d'éssers que va tenir Nix, però d'altra banda entenc que, si va ser la primera dona després de la primera divinitat, inevitablement havia de ser ella qui engegués aquesta gran família de déus i criatures. El que no entenc és com va arribar a tenir fills sense pare... Molt bona entrada i molt interessant!
25 d’abril del 2018, a les 12:12
Unknown ha dit…
Gràcies pels vostres comentaris! Helena, respecte al fet de tenir fills sense un pare, et fixaràs que de fet la mitologia no es fixa gaire en temes "biològics". Hera, per exemple, va tenir a Hefest sola.
11 de maig del 2018, a les 13:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació