LA CASA ROMANA

Els inicis del segle XIII, els romans feien servir cases senzilles i circulars. Aquestes cases s'anomenaven Tugurium eren fetes de fusta, de canya i amb un sostre (atrium) circular recobert de palla. Disponien solament d'una habitació en la qual es dormia i es menjava, també tenien una obertura en el centre del sostre en la qual podia sortir el fum.

Tugurium
Els romans inquirits pels grecs van enriquir i ampliar les seves cases primitives; així sorgeix Domus.

Domus constava d'un sol pis o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, en aquestes cases no eren freqüents les finestres (i si ni havia, eren petites o irregulars).

La casa es dividia en aquestes parts:



-L'entrada (fauces): normalment des de l'entrada es podia veure part de l'interior de la casa i podia estar decorada per mosaics.

-El pati central (atrium): podem dir que era el centra de la casa romana, aquest pati estava cobert excepte la part central (compluvium) des de on entrava l'aigua de la pluja i queia en un pilar central (impluvium) i s'emmagatzemava en una cisterna al subsòl.

-La cuina (culina): es tracte d'una estada bastant modesta i petita, amb fogons i taules per l'elaboració d'aliments.

-Les habitacions (cubila): les habitacions estaven al voltant del pati eren petites amb poca llum amb la finalitat de mantenir fàcilment la calor.

-El menjador (triclinium): sovint era l'espai més elaborat de la casa ja que en ells es celebraven banquets en als quals es rebien els invitats.

-Sala principal (tablinum): estava situada en els extrems d'atrium i davant de la porta d'accés de casa, la seva funcionalitat era de despatx o sala de treball.

-El jardí (peristylum): els jardins eres freqüents tant a les cases grans com a les cases petites. Els jardins solien tenir estanys, fonts, canals i una gran variabilitat de plantes.

 

Aquí us deixo un enllaç per més informació.

Salima Boudour
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES