EL MATRIMONI ROMÀ
El matrimoni o iustae nutipae és la unió entre l'home i la dona. A l'home se l'anomenava maritus, i a la dona mulier.
Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, 12 anys, en canvi els nois es casaven els 14 o molt més grans. No es casaven per amor perquè a l'antiga Roma per ells era molt important que els seus fills tinguessin parella i heretessin les propietats dels seus progenitors.
Al principi només els patricis podien casar-se, però més tard els plebeus van poder casar amb els patricis. Els esclaus i els estrangers no van gaudir mai del dret de matrimoni.
 |
| El matrimoni Romà |
CUM MANU: Un cop la dona s'havia casat pertanyia la família del seu marit. Una nova família i heretava com a filla del pater o com la seva néta depenent respectivament, si era esposa o nora del seu pater.
SINE MANU: Un cop la dona casada no trencava els llaços hereditaris amb la seva família de sang.
Però a partir del segle II aC, el poder del marit sobre la dona es va anar afeblint i aquí es va estendre una nova forma de casament anomenada nuptiae.
 |
| Nuptiae |
A Roma el divorci es va acceptar des del principi. Si la dona volia divorciar-se havia de decidir el seu marit (manus). En aquella època només el marit tenia aquest dret.
Martina Vilar
4t ESO
Comentaris
No em sorprèn tant quan les dones es casaven els 12 anys ja que avui en dia encara hi han cultures que segueixen amb aquest ambient.
El que si que em sorprèn es que en aquella època s'acceptava el divorci.
Molt bona entrada.
Crec que la nostra civilització és molt similar a la romana.
Molt bona feina Martina!!!!!!!!!!!!!!!