LA LLENGUA LLATINA: ORIGEN I LLENGÜES QUE EN DERIVEN
ORÍGENS DE LA LLENGUA LLATINA
Quan parlem dels orígens de la llengua llatina, ens anem al III mil·lenni a.C., on el poble indoeuropeu, en va desenvolupar la cultura. Es trobava entre el centre d'Europa i el Caucas.
- EL LLATÍ, UNA LLENGUA INDOEUROPEA
El llatí forma part de la família indoeuropea, la qual parlaven les tribus indoeuropees, que van emigrar, cap a territoris d'Europa i Àsia, fins arribar a la Índia, a partir d'aquest es van iniciar noves llengües, la majoria de gent, els romans parlaven el llatí.
ETAPES DE LA LLENGUA LLATINA
Les llengües també tenen el seu cicle de vida, neixen, es desenvolupen i desapareixen, podem dir que evolucionen al llarg del temps. El llatí, es va començar a parlar i es van convertir en totes les llengües romàniques que parlem. Tot i això el llatí escrit encara es conserva en textos. Hi ha el llatí arcaic, el llatí clàssic, el postclàssic i el tardà.
- EL LLATÍ ARCAIC
És l'etapa de formació i consolidació de la llengua llatina, que comença i acaba al final del segle II a.C. Tenen com a referent durant tota aquesta època el grec.
- EL LLATÍ CLÀSSIC
És l'etapa de maduresa del llatí, on segueixen normes gramaticals i estètiques, considerades genuïnes. Va ser patrimoni de les classes benestants i cultes, reflectit en les obres literàries que es conserven.
- EL LLATÍ POST-CLÀSSIC
L'utilitzen els escriptors dels segles I-II d.C., però ple d'usos populars, arcaics i poètics. És l'època barroca del llatí.
- EL LLATÍ TARDÀ
És l'etapa més llarga, va del segle III al segle VI d.C., el llatí d'aquesta època és uniforme, on van tornar al llatí clàssic; tot i que de seguida van tornar al senzill.
LLATÍ MEDIEVAL I LLATÍ HUMANÍSTIC
Després de la reforma carolíngia entrem en el llatí medieval, que va del segle VIII- XIV. Van prendre com a model el llatí tardà. Estava ple de vulgarismes i era molt uniforme. L'àmbit d'actuació era l'església i l'escola, però sobretot en la filosofia, teologia, dret i història. El llatí humanístic era la llengua utilitzada pels savis humanistes. Es va originar en el canvi de mentalitat d'Itàlia influït per l'admiració de la mentalitat clàssica.
Les diferents maneres de parlar una llengua s'anomenen registres. En el llatí se'n distingeixen dues.
- SERMO URBANUS
Aquest és el registre culte del llatí, és el que s'utilitzava seguint les normes cultes i les estructures gramaticals.
- SERMO VULGARIS O QUOTIDIANUS
Aquest és el registre amb què s'expressa la gent parlant, no respectava les normes gramaticals, i es va allunyar del culte.
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
Procedeixen del sermo vulgaris del llatí. Els factors principals que van influir en la transformació del llatí a les llengües romàniques van ser quatre.
- LA MANCA D'UNITAT DEL MATEIX LLATÍ: conseqüència del diferent orígen social dels colonitzadors i del lloc d'on venien.
-L'ANTIGUITAT DE LA COLONITZACIÓ: els primers pobles conquerits van experimentar una major influència que els pobles conquerits més tard, tampoc presentava la mateixa evolució els que van transmetre als primers.
- LA INFLUÈNCIA DEL SUBSTRAT I EL SUPERSTRAT LLATÍ: el substrat és la llengua existent abans dels romans, el superstrat, la llengua invasora després de la implantació del llatí. En molt poc temps es va accelerà la transformació del llatí a les diferents llengües romàniques.
Irene Riera
1r BATX
Comentaris