EL PACTE D' HADES I ORFEU

Escrita per -
Orfeu, fill d'Apol·lo (fill de Zeus) i Calíope (musa de la poesia èpica i l'eloqüència) era un músic que tocava la lira, i d'ell se'n diu que amb la seva música encantava les feres. Aquest, però, va viure un període molt tràgic abans de morir.
La mort d'Orfeu (Lévy)
El músic estava perdudament enamorat d'una nimfa de les valls de Tràcia, Eurídice que va esdevenir la seva muller poc després de conèixer-lo. Al cap de poc temps, però, Eurídice va patir un tràgic i mortal accident.
La nimfa es trobava passejant pel bosc quan de sobte va aparèixer Aristeu, un enemic d'Orfeu, que pretenia raptar-la per fer-la seva. Aquesta va córrer ràpidament buscant la manera de despistar el malefactor, però durant la fugida, una serp la va matar mossegant-la i injectant-li el seu verí a la cama.

Eurídice mossegada per la serp.
Orfeu, desesperat per tornar a veure la seva estimada, va baixar a l'infern a demanar pietat a Hades, però abans d'arribar a ell es va topar amb Caront i la seva barca. El barquer no volia transportar Orfeu des de la riba d'Estígia fins a l'interior de l'inframón, però aquest va començar a tocar la seva lira i el barquer va acabar accedint.



Orfeu va presentar-se davant Hades i Persèfone, els déus de la mort, i gràcies a la seva habilitat amb la lira, va aconseguir que Hades proposés un tracte al músic: Eurídice tornaria a viure si ell la duia fins al món dels vius sense girar-se per poder veure-la.
Orfeu, veient la gran oportunitat que li era oferta, va acceptar-la sense problemes, i va començar a anar cap a la sortida de l'infern. Tot anava bé fins que, a tocar de la sortida, el músic no va resistir més la temptació i va girar-se, temps just per veure com la seva dona desapareixia de cop cap a les profunditats de l'infern.

Orfeu va tornar desolat a Tràcia, i va decidir oblidar-se de les dones en honor a Eurídice, i aquesta decisió no va agradar a les Mènades, que el van despedaçar deixant intactes el seu cap i la lira, que van llançar al riu Hebro. La lira va romandre al cel com a constel·lació i l'ànima d'Orfeu va retrobar-se amb Eurídice al regne dels morts.


Fausto Jibajas 
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Et vull dir, que has fet una entra fantàstica!
Un mite, la veritat, trist. Trobo molt heroiques les accions que ha fet Orfeu, baixar fins a l'infern a buscar el seu amor i al final morir i anar-se'n amb la seva dona.
8 d’abril del 2016, a les 23:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació