ORFEU I EURÍDICE

Escrita per Anònim -
ORFEU I EURÍDICE


És una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibad Gluck, amb la data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu. Pertany al gènere d'acció teatral, que implica que l'òpera es basa en un tema de mitologia que utilitza danses i cors. La peça va ser estrenada a Viena l'any 1762. És una de les primeres obres en que Gluck plasma la seva intenció de reformar l'òpera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acció dramàtica que van reflectir en la senzillesa i el poder de la tragèdia grega. Alhora, va intentar reemplaçar els recaragolats arguments i la complexitat de la música, característiques de la òpera seriosa, per una "noble senzillesa" en la música i el drama.


Khrystyna Kyshenyuk
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Oh, Khrystyna, quin post més interesant.
M'has ajudat a descubrir coses que no sabia.
Esta molt bé, quan puguis penja un altre!

17 d’octubre del 2013, a les 8:38
Unknown ha dit…
Molt interesant Khrystyna, aquesta entrada entra ganes d'anar a l'òpera. Sobretot al veure que va ser estrenada fa tants anys.
30 d’octubre del 2013, a les 14:33
Karina Szabo ha dit…
Una manera divertida i original d'explicar el mite d'Orfeo! Molt bona idea la de Gluck per reformar l'art i afegir la música i el drama. Bona entrada!
10 d’octubre del 2018, a les 13:09
Judith Rodríguez ha dit…
No em sorprèn que Christoph Willibad Gluck decidís fer una òpera justament sobre el mite d'Orfeu, ja que com tots sabem era un personatge molt entregat a la música i se'l reconeixia pel seu talent musical. Bona feina!
14 de desembre del 2018, a les 8:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació