L'EDUCACIÓ A ROMA

En els primers temps de l’Antiga Roma els que s’encarregaven de l’educació eren els pares, normalment la mare sobretot. Al cap d’un temps es van crear les primeres escoles per influència grega. Els nois i les noies anaven a les escoles a rebre l’ensenyament a través dels magistri.

El ludi magister impartia l’ensenyament primari, el grammaticus impartia l’ensenyament secundari  i el rhetor impartia l’ensenyament superior. L’ensenyament superior durava un o dos anys i consistia en la pràctica de l’oratòria però hi anaven pocs nois ja que la majoria d’ells a la que eren majors d’edat deixaven els estudis.

L’educació romana fins a les guerres púniques:

Al principi de l’educació romana, aquesta era de pagesos basada en el respecte als costums dels avantpassats.

A la infantesa els pares ja inculcaven les aficions i els sentiments tradicionals: afició al treball, el respecte a les tradicions de la família, la pietat envers els déus i l’ideal moral romà.

La mare era la que tenia cura de l’educació dels fills fins que tenien set anys. Si la mare no podia ensenyar als nens buscava algú que ho pogués fer amb condicions (solia ser algú de la família).

El pare a partir que els seus fills tenien set anys agafava ell la responsabilitat d'educar-los. Els ensenyava a llegir, a escriure, a comptar, a conrear la terra, etc.

Els nois eren els acompanyants dels pares ja que els ajudaven a totes les activitats. En canvi, les noies ajudaven la mare en les tasques de la casa, com per exemple filar la llana.

Als setze anys l’educació familiar acabava amb una cerimònia familiar que consistia en què el noi es treia la toga praetexta i la butlla i es vestia la toga viril. Les noies en canvi, no els hi feien cap cerimònia i abandonaven la roba infantil quan es casaven.

                                                               L'educació a Roma 

Influència grega a l’educació romana:

Des de la conquesta de Tàrent (272 a.C.) comença la influència grega a l’educació romana. Diversos mestres d’escola van ser traslladats a Roma com a esclaus i impartien les classes a les cases dels seus propietaris.

A partir de les guerres púniques, a causa de la conquesta de la mateixa Grècia (146 a.C.) arribà a Roma la cultura grega amb una força molt important que fins i tot el grec era considerada la segona llengua dels romans.

Van arribar molts mestres a la ciutat, uns com esclaus i els altres a provar-hi sort.

Ensenyament primari:

A l’ensenyament primari hi havia els nens de set a onze o dotze anys. Hi havia alguns nois i noies que estudiaven a casa amb professors particulars però la majoria anava a escola. Els nois i les noies anaven a diferents escoles, és a dir, separades per sexes.

La jornada lectiva durava sis hores, es dinava al migdia i a la tarda es continuava.  El curs començava al mes de març i com ara feien vacances als mesos d’estiu.

Feien servir taules de fusta cobertes de cera on s’escrivia amb un punxó. De vegades també ho feien a sobre un paper amb ploma.

A l’escola primària s’aprenia a llegir, a escriure i a comptar.

L’ensenyament secundari:

L’estudi de la gramàtica, la lectura d’autors clàssics grecs i llatins era en el que se centrava l’ensenyament secundari. S’estudiaven altres disciplines com la geografia, la història, la mitologia, la filosofia... per entendre les lectures.

Els alumnes feien exercicis sobre els textos que llegien i responien a qüestionaris elaborats pel grammaticus.

L’ensenyament secundari era més car i això implicava que hi hagués menys alumnes. Els locals de les escoles estaven situats en llocs més privilegiats com el fòrum.

L’ensenyament superior:

Als setze o disset anys era quan els alumnes ja tenien la toga viril. El noi decidia dedicar-se  a la política o a la advocacia i passava a l’escola del professor de retòrica que normalment eren grecs. El rètor ensenyava a l’alumne el sistema de regles, fórmules i models d’expressió de l’art i una instrucció universal en arts, en ciències i en dret.

A l’escola l’alumne aprenia a compondre discursos i a parlar en públic.

Els aspirants a oradors estaven a l’escola superior fins que tenien dinou o vint anys.

Cèlia Macià 

1r batx