HISTÒRIA DELS RELLOTGES DE SOL

Els rellotges de sol són instruments de control del moviment de la Terra i el Sol, en ells hi intervenen ciència (matemàtiques, física, geometria i astronomia), cultura i art, i han estat durant molt de temps l'única ajuda, l'únic punt de referència per l'evolució de tots els tipus posteriors de rellotges.

Durant centenars de milers d'anys que abasta l'evolució de l'espècie humana, l'home s'ha comportat com un simple depredador, que menjava tot el que trobava al seu entorn: fruites i llavors, arrels o el que caçava o pescava, i socialment eren petits grups que es traslladaven sovint quan començava a escassejar l'aliment a la seva zona. Aquests primitius eren bons observadors de la naturalesa i dels astres, i van començar a atribuir al Sol i a les estrelles propietats màgiques, i van aparèixer els primers instruments fets amb ossos per marcar les fases de la lluna, o indicar per on sortia i es ponia el Sol...

Amb el pas del temps va haver-hi l'anomenada "revolució neolítica", en què la forma de viure va passar de recol·lectors errants a grups grans que s'assentaven a un territori i cultivaven el seu propi aliment. D'aquí va néixer la necessitat de mesurar el temps, per afavorir les collites, i van observar les diferents posicions del Sol, que les van associar al cicle agrícola. Així, el Sol, regulador de la naturalesa i símbol de la vida, va ser objecte de culte, i va donar lloc a tradicions populars fetes fins avui dia:

- El Nadal, al solstici d'hivern (dia en que les llavors començaven a germinar) que va ser celebrat pels camperols amb focs i sacrificis per alimentar el Sol acabat de néixer.

- Les fogueres de Sant Joan, que coincideixen amb el solstici d'estiu, que festejaven el triomf i la maduresa del Sol.

Amb el pas del temps, es va associar el Sol amb tasques religioses i burocràtiques, que feia dividir el dia en parts. Primer ho van fer els Sumeris i més tard els Egipcis.

Els Egipcis, al voltant de l'any 3500 a.C., van crear obeliscs que les seves ombres indicaven el migdia, el dia més curt i el més llarg de l'any. Més tard hi van afegir més marques i ho van dividir en 10 parts, a les que hi van afegir dues més que eren quan s'alçava i es ponia el Sol. Pel matí s'orientava cap a l'est, i per la tarda a l'oest de manera que marqués les hores correctament.

Rellotge de sol dels egipcis, s. VIII aC

Van ser els grecs amb els seus coneixements de geometria els que van construir els primers rellotges de Sol, amb un pla on es projectava l'ombra d'una vareta. Sobre aquest pla, que podia ser vertical, horitzontal o inclinat, es traçaven línies que indicaven l'hora i unes altres que indicaven l'estació. 

Els antics romans, des del punt de vista científic, no hi van afegir res nou respecte la medició del temps, i van seguir utilitzant els rellotges de sol desenvolupats pels grecs. Segons l'enginer i arquitecte romà Vitruvi, es van utilitzar almenys tretze tipus diferents de rellotges de Sol. 

Amb la caiguda de l'imperi romà, els rellotges de Sol no van ser difosos per Europa fins el feudalisme. Aquests tipus de rellotges van ser utilitzats fins al segle XV, on es van desenvolupar rellotges de Sol amb hores iguals, que no calia modificar-los. 

Rellotge de Sol desenvolupat al segle XX, que marca l'hora "legal". 

I aquí us deixo amb una escena divertida de la pel·lícula Hèrcules, de Disney. 

"Eh! amigo..."

"Quieres comprar un solex?"

Nàdia Alsinet

1r Batx