ROMA, MESTRESSA DE MIG MÓN

Conquesta d’Itàlia

Després d’haver aconseguit la regió del Laci, els romans van voler anar conquerint tota la península Itàlica. Algunes s’unien de manera pacifica però d’altres havien d’utilitzar la força. Un cop conquerit al centre van seguir per el nord conquerint la regió d’Etrútria, i a continuació van derrotar la regió dels samnites. Encara els quedava la regió del sud que rebia el nom de Magna Grècia i que estava formada per colònies gregues que havien fundat per establir tractes al llarg de la Mediterrània, la Magna Grècia va ser conquerida quan van derrotar la ciutat amb més poder de la península Itàlica.

El domini de la mediterrània. L'organització en províncies

Roma va voler ser la ciutat més poderosa de la Mediterrània. En aquella època Cartago exercia el poder militar i comercial a la Mediterrània occidental. Tant Roma com Cartago volien dominar la Mediterrània, i així van començar les guerres Púniques, que per els romans va ser el primer conflicte fora de les seves fronteres. Aquestes guerres van tenir diverses fases:

- Primera Guerra Púnica: Els romans vencen i s’apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya.
- Segona Guerra Púnica: Els romans vencen i s’apoderen de part de la península Ibèrica.
- Tercer Guerra Púnica: Destrucció de Cartago i conquesta romana al nord d’Àfrica.

Roma es trobava en una nova situació i desconeguda. Van donar nom de províncies als seus nous territoris, a cadascun enviava magistrats, un mena de funcionaris que controlaven políticament, administrativament i militarment aquest territori allunyat de Roma. Aquests magistrats seguien les lleis de Roma i recaptaven impostos i procuraven tenir la província pacificada. Durant la república va anar creixent de manera gradual ja que es va apodera de gran part de la Mediterrània oriental i occidental. Cada província rebia un nom relacionat amb Roma, era la primera divisió dels territoris. En totes les províncies els romans van deixar la seva empremta, com la llengua, l’arquitectura, el nom de les ciutats, etc. És una de les herències més fortes, ja que moltes de les restes les podem observar encara.

Expansió durant l’Imperi

L’imperi comprèn des del 27 a.C fins al 476 d.C. , va començar amb l’emperador August i va seguir amb l’onda expansionista dels anteriors governants. Sota August es van unir territoris orientals i es van estabilitzar i reorganitzar les conquestes occidentals. Van acabar la conquesta del nord d’Hispània amb les operacions militars contra els càntabres i els àsturs i es va dividir Gàl·lia en quatre parts. La divisió en províncies va ser improvisada, ja que en la república i amb August es va veure en l’obligació de reorganitzar per fer més eficaç el govern. També els successors d’August van ampliar territori de Roma cap al centre i el nord d’Europa. Els avantatges militars contrastaven amb les dificultats per mantenir la pau i l’estabilitat entre les províncies que eren molt diferents. Aquest fet va posar fi a les conquestes a l’època de l’emperador Trajà, un emperador d’origen hispà que va governar del 98 al 117 d.C.. L’exèrcit romà es va dedicar a mantenir les fronteres pacificades. Els successors de Trajà tenien més intenció de mantenir el territori a conquerir-ne més, per això van enfortir les fronteres anoment-les Limes.

Eix cronològic de la formació de Roma

Aquí teniu una exercici:

Heu de buscar vuit províncies conquerides durant la República.

Andrea Padilla
4t ESO