PROMETEU REGALA EL FOC ALS HOMES

Prometeu, detall; Puvis de Chavannes, Pierre; 1896, Barnes Foudation, Merion, EEUU.

PROMETEU REGALA FOC ALS HOMES

ὁ Προμηθεύς κλεπτει Ἠφαίστου και Ἀθηνας την ἐντεκνον σοφίαν συν πυρί -
ὁ Προμηθεύς fa de subjecte del verb κλεπτει (3ª ps. del present d’indicatiu actiu (κλεπτω)) i té un CD que és την ἐντεκνον σοφίαν i un CC συν πυρί. El Ηφαίστου και Αθηνας són dos genitius units per la conjunció καὶ que fan de CN de σοφίαν.

Traducció:
prometeu roba l’habilitat del coneixement d’Efest i Atenes amb el foc.

Ἀμεχανον γαρ ἤν ἀνευ πυρος […] καὶ οὕτω δη δωρειται ἀνθροπῳ.
Ἀμεχανον és l’atribut del verb ἤν ( v.εἰμὶ 3ps Imperfet). També hi ha un CC ἀνευ πυρος. Després trobem la conjunció que ens marca la separació de dues oracions, οὕτω que és un adverbi, δη que és una partícula que si no fos perquè més endavant té l’altra part (μεν), no la traduiríem. δορειται és una 3a persona del singular del present indicatiu en veu mitja, ve del verb δορεω i té un CI que és ανθροπῳ.

Traducció:
Ja que això era impossible sense el foc, i així l’ofereix a l’home.

Την μεν συν περί τον βίον σοφίαν ἀνθροπος ταυτη εἰχεν, την δε πολιτικην οὐκ εἰχεν, ἢν γαρ παρα τω Διι.

Την μεν συν περί τον βίον σοφίαν és una construcció complexa ja que és un CD que al mig té un CN format per περί τον βόν, que complementa σοφίαν, però que podria fer de CC. El subjecte d’aquesta oració és ἀνθροπος i el verb (3ps, imperfet del verb εἰχενἐχω).
El την δε πολιτικην és un altre CD però que complementa a l’altre εἰχεν .
Per últim hi ha el ἤν que té un CC, precedit per una preposició, que és παρα τω Διι

Traducció:
Certament, l’home tenia el coneixement sobre la vida, però no (el) tenia (sobre) la política ja que estava prop de Zeus.

s’ha d’aclarir que no es podia tenir el coneixement sobre la política, és a dir, sobre com governar a la polis, si estaves a prop dels déus ja que representava que això ho feien ells.

PLATÓ. Protàgoras 321 d.

Prometeu era un dels titans, una raça de gegants que, segons la mitologia grega, va dominar la Terra al principi dels temps. Sentia molta simpatia per la raça humana i tenia, com el seu nom indica ("el previsor"), una gran astúcia; potser per aquest motiu va atrevir.se a robar el foc als Déus, per lliurar-lo a l'home. El cas és que no només va lliurar el foc, sinó que, com Plató ens explica, el foc representava les flames de la intel·ligència.

El càstig no va ser passat per alt i va ser condemnat a passar tota l'eternitat lligat a una roca, on era visitat cada dia per una au sapròfita que s'alimentava del seu fetge, aquest tornava a regenerar-se cada nit.