LA DEESSA AFORDITA
Afrodita, la deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat, és una de les figures més icòniques de la mitologia grega. La història d'Afrodita comença amb el seu misteriós naixement.
Va néixer de l'escuma de la mar en un esdeveniment vinculat a la castració d'Urà pel seu fill Cronos. Després d'aquest acte, els genitals d'Urà van ser llençats a la mar, i de l'escuma que es va generar va emergir Afrodita, completament formada i bella. Portada per les ones, va arribar a l'illa de Xipre, on va començar la seva divina experiència com la deessa que personifica la connexió entre l'amor i la bellesa, deixant una petjada única en la mitologia grega.
El naixement de Venus, de Sandro Botticelli ( 1485 )
Afrodita era coneguda per la seva bellesa sobrenatural, però també per la seva capacitat per a inspirar l'amor i el desig en els déus i mortals per igual. Es deia que tenia el poder d'influir en les emocions i les passions humanes, i la seva influència s'entenia a tots els aspectes de l'amor i les relacions. A més, Afrodita estava associada amb la fertilitat i la reproducció, la qual cosa la convertia en una figura important en la vida de les persones. Afrodita va tenir nombrosos amants i aventures amoroses al llarg de la seva existència divina. Un dels mites més coneguts en la seva relació amb el déu Ares, el déu de la guerra. Junts van tenir diversos fills, incloent-hi Eros, el déu de l'amor, i Harmonia, la personificació de l'harmonia i la concòrdia. Afrodita tenia nombrosos temples i santuaris dedicats en el seu honor en tota Grècia.
Els festivals en el seu nom, com les Afrodísies, eren ocasions per a celebrar l'amor i la bellesa. Aquests esdeveniments incloïen rituals i competicions, honraven a la deessa de l'amor i la bellesa. Els temples, especialment el famós Temple d'Afrodita a Xipre eren centres de peregrinació on devots buscaven el favor diví. El culte d'Afrodita es va estendre geogràficament, influint en pràctiques religioses en diferents regions conquistades pels grecs. Més enllà de l'espiritual, l'adoració d'Afrodita també va modelar percepcions socials sobre l'amor i la bellesa en la societat grega.
Afrodita és representada en l'art amb símbols distintius com a petxines, ocells i el seu cinturó màgic, atorgat pels déus, que simbolitza el seu encant irresistible.
Aquestes representacions icòniques no sols serveixen per a identificar a la deessa, sinó que també encapsulen la seva connexió amb la naturalesa, l'amor i la seducció en la mitologia grega.
En aquest vídeo podreu veure i llegir la seva vida més visual.
Bruna Safont
4t ESO
Comentaris
Penso que potser en ser un personatge tan important i sent la inspiració de la bellesa va poder inspirar els estàndards de bellesa d'aquell moment.