Les característiques més destacables de l'escultura grega són les següents:
- Tenen una funció religiosa. La major part dels relleus i de les estàtues representen els déus i deesses i els herois.
- La preocupació per la bellesa, la proporció i l'harmonia.
- La utilització de la pedra en els relleus i el bronze en les estàtues. La majoria dels bronzes s'han perdut, i nosaltres coneixem les còpies romanes en marbre.
- Les escultures gregues són de gran qualitat. Per això, es converteixen en models per als artistes d'èpoques posteriors.
PERÍODE ARCAICA ( segle VII-VI aC. )
El període al que fa referència està influenciat per les cultures orientals i destaca l'egípcia. Les escultures d'aquesta etapa presenten un hieratisme de les faccions, rigidesa i frontalitat del cos, amb els braços adossats i peu avançat. La creació de les figures es basaven en la juxtaposició dels elements anatòmics i la geometria per al rostre. Les figures més representatives eren els koúroi i les kórai, atletes nus i sacerdotesses vestides respectivament. Posteriorment, les escultures evolucionen cap al naturalisme de les figures, però la codificació de les mateixes encara marca l'etapa.
La dama d'Auxerre (s.VII aC.) Museé du Louvre
Kouros d'Anavyssos
Kore del Pèplum
PERÍODE CLÀSSIC ( segle V-VI aC )
Es caracteritza per la recerca del l'ideal de bellesa i naturalitat. Aquesta etapa es preocupa per reproduir l'anatomia humana de forma equilibrada, idealitzant la bellesa. Tot i això, a vegades això crea contradiccions, com en el cas del Discòbol de Miró. S'abandona la rigidesa i la frontalitat de l'etapa anterior i s'introdueix el moviment a través del contrapposto, creant un equilibri en l'obra. A més, s'utilitzen cànons per trobar una relació-proporció matemàtica entre les parts de la figura. Els grans escultors d'aquesta etapa són Policlet, Miró i Fídies, qui va crear els relleus del Partenó i les obres de l'Acròpoli d'Atenes per ordre de Pèricles. Els relleus de Fídies destaquen pel seu moviment i l'adaptació natural de les figures al timpà.
Discòbol, Miró 460 aC
Dorífor, Policlet el Vell (450-440 aC)
Diadumen, Policlet el Vell 430 aC
A partir de finals del segle IV aC, es va esgotar la idea de representar les figures humanes com a ideals i es va iniciar una tendència cap al realisme en l'escultura grega. Els escultors van començar a utilitzar la cobra praxiteliana, que consistia en recolzar la figura en una cama i flexionar l'altra, creant una línia compositiva marcada en forma de "S" invertida.
Durant aquesta etapa, els escultors es van centrar en plasmar els sentiments i les emocions dels rostres de les seves escultures.
PERÍODE HEL·LEN´SITIC (segles IV-I aC)
El període hel·lenístic, va ser , marcat per l'expansió d'Alexandre el Gran per Orient, seguida de la seva mort l'any 323 aC, la qual va ocasionar la competència entre les monarquies i les ciutats de l'imperi. Durant aquest període, es va assolir una gran perfecció en la representació escultòrica de la realitat, tot i que les formes s'allunyen de la serenitat clàssica per representar-se caracteritzades per la tensió i el moviment.
Va aparèixer la influència d'elements orientals a la cultura grega, la qual cosa era insòlit ja que fins al moment Grècia no havia rebut influència prou significativa de cap altra cultura. Les obres es van caracteritzar per la monumentalitat, com es veu en exemples com l'altar de Zeus a Pèrgam, el temple d'Antíoc I o el mític colós de Rodes.
Durant aquesta època van sorgir tallers especialitzats d'escultors, així com escoles a Alexandria, Atenes, Rodes o Pèrgam. Es va utilitzar el páthos per plasmar expressivitat i patiment en les figures, i va aparèixer una nova temàtica que no s'havia treballat abans dins els cànons clàssics, com ara grups escultòrics, retrats, escenes quotidianes, vells, el cos nu femení, nens, moribunds, entre d'altres.
Finalment, és important destacar que Roma va iniciar la seva expansió i va incorporar els coneixements grecs a la seva cultura , fet que va generar que moltes de les escultures que ens han arribat siguin còpies romanes.
Affrodita de Melos ( 150 aC )
Victòria de Samatràcia (200 aC)
Laocoont i els seus fills, Agesandre ( segle II aC )
Bona entrada! Crec que és interessant afegir que si ens hi fixem amb el pas del tremps a part que la tècnica va millorar les escultures deixen de tenir una postura tant rígida i guanyen més dinamisme.
Bona entrada i ben detallada. M'agradaria poder destacar la gran millora de la representació realista dels cossos humans d'entre el període arcaica i el període clàssic. Les proporcions i la presència de les pertorbacions de la pell per els músculs més petits fan una gran diferència entre aquestes dues etapes. Es nota la presència de les matemàtiques i la precisió en l'art.
Entrada molt ben detallada i estructurada. Penso que unes de les coses més valuoses que ens han aportat aquesta gran civilització és tota la història de l'art i entre d'ella l'escultura, ja que es pot veure la millora que van fent el llarg dels anys i com cada cop les escultures són més perfectes i més reals amb el que volen plasmar, la majoria d'escultures representen el cos humà i això és de les coses més difícils de plasmar tant en l'escultura com en la pintura.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Comentaris