POSIDÓ

El mite de Posidó és un dels més importants, fill de Cronos i Rea, va ser el déu del mar, dels cavalls i dels terratrèmols. 

Per entendre la seva història hem de repassar-ne la de Cronos: com ens explica el seu mite, un oracle li va dir a Cronos que un dels seus fills li arravataria el tro, per aquest motiu ell devorava cada fill que tenia amb la seva esposa.

Hi han 2 versions de l'inici d'aquest mite:

1. Posidó, com el seu germà i les seves germanes, va ser menjat pel seu pare, Cronos. Tots ells van ser rescatats quan Zeus (l'únic germà que Rea va salvar) va obligar al seu pare a regurgitar (expulsar per la boca però sense vomitar, sense haver-ho digerit.) en el següent ordre:

- Les pedres cobertes en bolquers que Rea li va entregar a Cronos per fingir i salvar a Zeus.

- Els seus fills: Hades, Posidó, Hèstia, Demèter i Hera.

- Els hecatonquirs, uns gegants de 100 braços i 50 cares.

Després, per dominar el món, Zeus, els seus germans, i les criatures que havia lliberat es van enfrontar en una guerra contra els titans, coneguda com a "Titanomaquia". Després de aconseguir la victòria, els perdedors van ser tancats al Tàrtar i Zeus, Hades i Posidó es van repartir a sort el domini del món.

Zeus va quedar a càrrec del cel, Hades de l'inframón, i per últim Posidó va quedar amb el mar.

                              Escultura de Posidó, Hans Andersen

2. Un dia, la titànida Rea va tenir un fill, i sabent que Cronos se'l cruspiria, el va amagar entre les ovelles i va fingir que havia tingut un poltre que més tard el seu marit es va menjar. 

A Posidó el va criar Arne, el déu dels vents, i més tard els Telquines, que eren 9 germans amb cap de gos i cos de peix. Ells van ser els que li van fer el trident a Posidó, el qual més tard es coneixeria com a símbol d'aquesta deïtat. 

El mite ens diu que el deu del mar mes tard va lluitar contra Cronos amb l'ajuda del seu germà Zeus i el van derrotar, així Posidó es va quedar amb les aigües del món.

                                       Neptú i Amfitrite, Luca Giordano

Segons el mite, Atenes s'estava convertint en una ciutat favorable, per això tant  Posidó com Atenea volien regnar. Per solucionar aquest conflicte, Cècrops, el primer rei d'Atenes, seria el que prendria una decisió, i per influir en aquesta, Posidó va regalar-li una font d'aigua que va fer aparèixer donant un cop a terra amb el seu trident, però el que Posidó no va tenir en compte va ser que ell era el déu dels mars i per tant l'aigua de la font era salada, així que no va servir de massa als habitants. Per la seva part, Atena va ensenyar a Cècrops els secrets per cultivar oliveres i aquest va quedar tant impressionat que immediatament la va nomenar patrona de la ciutat.

Enfadat, Posidó va inundar una part d'Atenes amb aigua salada, i més tard va cobrar la vida de Cècrops en venjança.

No podem deixar de costat els afers amorosos d'aquest déu, ja que molts tenen molta rellevància; va casar-se amb la nimfa Amfítrite (deessa del mar tranquil) després que un dels missatgers de Neptú la convencés de contraure matrimoni amb ell. Malgrat això, la fidelitat no era una virtut de Posidó i per tant va tenir aventures amb moltes altres dones i nimfes. Per exemple: va estar amb una dona que es deia Tiro que era casada però que estava enamorada d'un altre déu. Posidó es va transformar en aquell déu i la va enganyar, i fruit d'aquesta unió van tenir a Pèlias i Neleu. 

També va violar a una noia que es deia Ceneu, i va tenir aventures amb la seva àvia i la seva neta.

                                

Angie Soto

4t ESO