L'ORIGEN DEL NOSTRE CALENDARI
T’has preguntat mai per què tenim 12 mesos a l’any, o per què aquests tenen certs noms. En aquest article intentaré respondre aquestes i moltes altres preguntes i per fer-ho m’hauré de remuntar a l’època romana.
Cal tenir en compte que la gran majoria de civilitzacions tradicionalment, s’han regit pels cicles lunars i no pas pels cicles solars. I és que al cap i a la fi és molt més senzill adonar-se’n de que la Lluna fa una volta a la Terra, que no pas de quan la terra fa una volta al Sol. De fet, podríem dir que els mesos són l’equivalent a un cicle lunar (originàriament els mesos tenien una durada de 29 dies), i els anys són l’equivalent a un cicle solar.
LA DIVISIÓ DELS MESOS
Així doncs el primer calendari romà es regia principalment per la lluna. Aquest comptava amb 10 mesos els quals tenien una durada de 29 dies (igual que els cicles lunars). Una curiositat és que el romans partien els mesos d’una manera diferent a l’actual (setmanes), ells es fixaven en la Lluna. Així doncs, les Calendes eren els dies en que hi havia Lluna Nova (primer dia del mes), les Nones, eren el dia en que hi havia Lluna Creixent (cinquè o setè dia del mes) i els Idus eren el dia en què hi havia Lluna Plena (tretzè o quinzè dia del mes).
esquema de la divisió romana dels mesos
L’ORIGEN ROMÀ DELS NOMS DELS MESOS
Aquests 10 mesos dels quals he parlat, tenien noms molt semblants als actuals, i dels quals els n’hi devem l’origen. Una cosa que us cridarà l’atenció és que el calendari començava pel mes de Març. Els 4 primers mesos deuen al seu nom a un personatge mitològic, però en canvi, els 6 últims els seus noms volen dir literalment el numero de mes en que es troben. És curiós perquè crec que mai se m’hagués acudit pensar que per exemple, el nom de Desembre pogués venir de “desè més”.
Martius → Març: mes dedicat a Mart, el déu de la guerra.
Aprilis → Abril: mes dedicat a Apru, nom etrusc per referir-se a Afrodita.
Maius → Maig: mes dedicat a Maia, deessa grega.
Iunius → Juny: mes dedicat a Juno, la muller de Júpite.r
Quintilis → Juliol: 5è mes.
Sextilis→ Agost: 6è mes.
Septembris→ Setembre:7è mes.
Octobris→ Octubre:8è mes.
Novembris→ Novembre:9è mes.
Decembris→ Desembre:10è mes
esquema del calendari romà primitiu i l'etimologia dels seus mesos
L'AFEGIMENT DEL GENER I EL FEBRER
El fet de que l’any tingués tant sols 10 mesos, feia que la seva durada fos de 304 dies aproximadament. Això suposava un desfasament total de les estacions, cosa que comportava que per exemple, en ple Juny, pogués ser hivern. Això era molt poc pràctic, ja que per exemple els pagesos no podien confiar en el calendari per saber quines dates havien de sembrar i recollir. Com és d’esperar, l’Imperi Romà, va decidir posar solució a aquest problema, i ho va fer afegint 2 mesos més al final del calendari. Així doncs l’onzè mes estaria dedicat a Ianus (Gener) i el dotzè mes, a Februus (Febrer).
Ianuarius→ Gener:mes dedicat a Ianus, déu de les portes.
Februarius→ Febrer: mes dedicat a Februus, déu de la purificació.
Segurament et deus haver preguntat en quin moment tant el Gener com el Febrer van passar a principi d’any. Doncs es tracta d’una llarga i confusa història, la qual intentaré explicar breument.
Als soldats romans els assignaven on havien d’anar a batallar el dia 1 de Març, i es trobaven en que d’un dia per l’altre i a ple hivern, havien d’anar a lluitar a centenars de quilòmetres de Roma, sense cap tipus de preparació ni d’estratègia prèvia. Així doncs van decidir col·locar el Gener i el Febrer a principis d’any, i que servissin com uns mesos de preparació per la batalla.
MODIFICACIÓ DEL NOMBRE de DIES
Amb aquesta reforma, l’any va passar de tenir 304 dies a tenir-ne 355. Al cap d’unes dècades es van adonar de que hi continuava havent-hi un petit desfasament en el calendari, i a través d’unes quantes investigacions astrològiques, van arribar a la conclusió que la Terra triga 365 dies i 6 hores a fer una volta al Sol. Així doncs van decidir repartir els 10 dies restants entre els dotze mesos de l’any. El resultat va ser que els mesos parells van adquirir una durada de 30 dies, i els senars una durada de 31 dies, amb excepció del Febrer, que es va quedar amb 29 dies ja que si no els números no quadraven.
esquema del Calendari Julià un cop ajustats el nombre de dies dels mesos
JULIOL I AGOST
L’última modificació que van fer els romans va ser canviar el nom dels mesos Quintilis (Juliol) i Sextilis (Agost). El primer estava dedicat a Juli Cèsar, el qual en el moment de la reforma, s’acabava de morir. En aquell moment l’emperador era Octavi August, i com que ell no volia ser menys que Juli Cèsar, també va voler tenir el seu propi mes: Agost. L’egocentrisme d’August el va portar a fer que el mes d’Agost, tot i ser un mes parell, passés a tenir 31 dies, per així no ser inferior al Juliol. Això va fer que el Febrer perdés un dia més, i que es quedés amb els 28 dies que encara té actualment, a excepció dels anys bixestos.
EL CALENDARI GREGORIÀ
Per últim vull deixar clar que el nostre calendari tècnicament és el Calendari Gregorià, i no pas el Calendari Julià (calendari romà). L’únic diferència entre aquests dos és que al segle XVI el papa Gregori XIII (d’aquí ve el nom), va decidir acabar d’ajustar de la manera més precisa possible, la durada de l’any. Si ho recordem, els romans havien dit que l’any durava 365 dies i 6 hores, però exactament l’any dura 365 dies 5 hores 48 segons i 45,16 segons. Aquesta diferència tot i que pugui semblar mínim, al llarg dels segles s'accentua fins al punt que el solstici de Primavera va passar a ser el 21 de Març a ser al 10 d’aquest mateix mes. Per això, el papa Gregori XIII va fer uns petits ajustaments per tal de que, ara si que si, quedés un calendari del tot exacte.
Només em queda comentar que si us interessa el tema, fa unes setmanes vaig publicar un article que parla de l’origen romà dels noms dels dies de la setmana. Us animo a fer-hi un cop d’ull!
I ara sí que per últim, us adjunto un vídeo que aprofundeix una mica més en l’origen del nostre calendari, i que a part ho fa d’una manera molt didàctica i planera.
Arnau Espina
4t ESO
Comentaris